L’organista Montserrat Torrent ha celebrat aquest dimecres 17 d’abril el seu 98è aniversari. Ho ha fet amb l’energia que la caracteritza, participant en el Cicle d’Orgue de la catedral de Barcelona. Amb motiu del seu aniversari, recuperem l’entrevista que li va fer fa un mes Catalunya Cristiana a l’oratori de Sant Felip Neri, on l’organista va deixar clar que la jubilació és una paraula no forma part del seu vocabulari.

Què significa per a vostè interpretar música d’orgue?

Una plenitud total. Cal dir que cap altre instrument pot assolir tres sonoritats diferenciades simultàniament. Poder tocar l’orgue m’omple la vida!

Per a moltes persones, la música d’orgue té una dimensió espiritual molt rellevant.

Penso que això està molt condicionat pel lloc on es troben majoritàriament els orgues, les esglésies, i també pel lligam inherent de l’instrument amb els actes litúrgics. Ara bé, si l’orgue està situat en un auditori, la suggestió no està tan condicionada. Per exemple, diuen que el filòsof i escriptor francès François-René de Chateaubriand es va convertir al catolicisme després d’escoltar l’orgue de l’església de Sant Lluís dels Francesos a Roma l’any 1802. Jo m’enfado molt quan constato que alguns organistes, amb l’objectiu d’atreure més públic, interpreten peces banals. Això no fa que els oients s’acostin a Déu… els n’allunya! És com una profanació. Hem d’educar el públic, no banalitzar-lo.

Quin és el compositor que més admira?

Johann Sebastian Bach, sens dubte. Per a mi, no n’hi ha cap de més gran. Les seves composicions adquireixen un to que ens fa creure que és directament la mà de Déu qui les hi ha dictades. També m’agrada molt el compositor i organista andalús Francisco Correa de Arauxo, per les seves glosses, tan expressives. Correa et submergeix en un món misteriós, inefable; té duende.

Molts alumnes han passat per les seves aules i avui dia són grans figures dins del món de la música. Què representa això per a vostè?

Un goig immens. Penso que un professor ha de saber inculcar els seus coneixements als seus alumnes sense cap limitació, fins al punt que es vegi obligat a reconèixer que no és capaç d’ensenyar-los res més. Per a mi, no hi ha una satisfacció més gran.

“Em sento cristiana de dalt a baix”, assegura Montserrat Torrent.

No tots els orgues tenen la mateixa sonoritat.

Certament. Durant la guerra civil es van cremar molts orgues històrics de la ciutat de Barcelona. Al començament de la meva formació musical, m’havia de conformar amb els orgues, tan modestos, que hi havia en aquell temps. Quan vaig anar a París, amb una beca, em va sorprendre la meravellosa sonoritat dels orgues que tocava. Va ser llavors quan em vaig adonar de la mancança de tota mena de registres dels orgues que teníem aquí. Aquest va ser el motiu primordial pel qual vaig iniciar el 1967 la campanya de construcció d’un orgue barroc a Sant Felip Neri per tal de poder gaudir d’un instrument en condicions.

“Avui dia a Catalunya hi ha molts organistes que toquen molt bé i que són reconeguts arreu”

En quin moment es troba actualment la música d’orgue a Catalunya?

Avui dia hi ha molts organistes que toquen molt bé i que són reconeguts arreu. La pena és que, tot i havent-hi nombroses iniciatives de construcció d’orgues, per qüestions financeres, alguns no arriben a bon port. Cal construir i acabar els orgues per tal que hi hagi orgueners i organistes que facin enaltir el món de l’orgue.

Un dels seus desitjos és que s’enllesteixi l’orgue de l’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.

Sí, el del barri gòtic. L’acústica del temple és ideal. El pare Ferran Colàs, prepòsit dels oratoris de Gràcia i de Barcelona, està implicat en la finalització de l’orgue. Un cop acabat, serà una síntesi de l’orgue barroc i de l’ibèric. S’hi podrà interpretar des de Bach fins a un tiento de mà dreta i mà esquerra en un mateix teclat.

Al llarg de la seva llarga i fructífera trajectòria professional, ha rebut nombrosos premis. Què signifiquen per a vostè?

Sincerament, els agraeixo de tot cor, però en aquests moments de la meva vida no signifiquen un aval per al més enllà. Em sento cristiana de dalt a baix. Crec que Déu em demanarà altres tipus de virtuts. Confio en la seva generositat i bondat. No crec que em jutgi severament.

Se sent prou reconeguda a casa nostra?

No gaire, la veritat. Em vaig sentir molt més reconeguda a Madrid durant els anys que vaig ser l’organista de l’Orquestra Nacional d’Espanya.

La seva activitat és encara imparable. D’on treu tanta energia?

No ho sé. Crec que és Déu qui em dona tanta energia. Quan toca l’hora d’anar-me’n a dormir, estic esgotada i penso que és l’hora de lliurar la meva ànima a Déu, però m’aixeco, de bon matí, totalment renovada, amb una alegria tremenda. És un altre dia! I continuaré estudiant, perfeccionant, assajant, em comunicaré amb familiars i amics… Penso que és molt bonic viure! Cadascun de nosaltres hem de trobar un moment de concentració i pensar com ser útils als altres.