Gràcies a l’ajuda dels pobles indígenes, “l’Església ha pres més consciència dels seus patiments, passats i presents, provocats per l’expropiació de les seves terres”, i “les polítiques d’assimilació forçada, promogudes per les autoritats de govern de l’època, que cercaven eliminar les seves cultures indígenes”.

És el que es llegeix a la Nota conjunta sobre la Doctrina del descobriment dels Dicasteris per a la Cultura i l’Educació i per al Servei del Desenvolupament Humà Integral.

El text afirma que aquesta doctrina, teoria que va servir per justificar l’expropiació dels indígenes per part dels colonitzadors sobirans, “no forma part de l’ensenyament de l’Església catòlica” i que les butlles papals per les quals es feien concessions als sobirans colonitzadors mai no van arribar a ser magisteri.

La nota arriba vuit mesos després del viatge del Papa al Canadà i referma clarament el rebuig de l’Església catòlica a la mentalitat colonitzadora

Al llarg de la història, diu l’escrit, “els Papes han condemnat els actes de violència, opressió, injustícia social i esclavatge, entre ells els comesos contra les poblacions indígenes”.

Afegeix que també han estat nombrosos els “exemples de bisbes, sacerdots, religiosos, religioses i fidels laics que han deixat la vida en defensa de la dignitat d’aquests pobles”.

Amb tot, la nota no oblida que “molts cristians han comès actes de maldat contra les poblacions indígenes, pels quals els Papes recents han demanat perdó en moltes ocasions”.

Pel que fa a la Doctrina del descobriment s’afirma que “el concepte jurídic de ‘descobriment’ ha estat debatut per les potències colonials des del segle XVI i ha trobat una expressió particular en la jurisprudència del segle XIX, en els tribunals de diferents països, segons la qual el descobriment de terres per part dels colons concedia el dret exclusiu d’extingir, mitjançant la compra o la conquesta, el títol o la possessió d’aquestes terres per part de les poblacions indígenes”.

Segons alguns estudiosos, aquesta doctrina va trobar el fonament en diferents documents papals de Nicolau V i Alexandre VI, que autoritzaven els sobirans portuguès i espanyol a apoderar-se de les propietats a les terres colonitzades i sotmetre les poblacions originàries.

La nota comenta que la recerca històrica “demostra clarament que els documents papals, escrits en un període històric específic i relacionats a qüestions polítiques, mai no han estat considerats expressió de la fe catòlica”.

També es reconeix que aquestes butlles papals no reflectien adequadament “la igual dignitat i els drets dels pobles indígenes”.

El contingut d’aquests documents ha estat manipulat per a finalitats polítiques per les potències colonials que competien entre elles, per justificar actes immorals contra les poblacions indígenes

Els dos dicasteris vaticans reconeixen aquests errors, els terribles efectes de les polítiques d’assimilació i el dolor experimentat per les poblacions indígenes i demanen perdó.

La nota també recull les paraules del papa Francesc quan diu “que la comunitat cristiana no es deixi contaminar mai més per la idea que hi ha una cultura superior a les altres i que és legítim fer servir mitjans de coacció contra els altres”.

Igualment esmenta les “nombroses i reiterades” declaracions de l’Església i dels Papes a favor dels drets dels pobles indígenes, començant per Pau III el 1537.