Les societats modernes s’han caracteritzat per una conquesta progressiva de la llibertat individual (si bé malauradament no ha arribat a tot arreu). Hi ha un corrent de pensament molt estès que defensa i promou la capacitat de decisió personal en quasi tots els àmbits de la pròpia vida. Això es planteja cada vegada més com un dret, i recentment s’ha estès a la possibilitat de decidir fins i tot sobre el propi gènere o sobre el final de la vida.
Tot i els seus aspectes positius, quan aquesta tendència es porta a l’extrem pot arribar a crear una falsa sensació d’omnipotència. Temps enrere, una discutible campanya institucional que tenia com a títol genèric “drets obvis” arribava a afirmar: “Tens dret a no tenir límits.” És una declaració certament exagerada i impossible d’aplicar en la seva literalitat.
«És necessari un coneixement adequat de si mateix»
AGUSTÍ BORRELL (vicari general de l’Orde del Carmel Descalç)
El camí cap a una existència humana feliç i satisfactòria comença per l’acceptació lúcida i conscient de la pròpia realitat personal. Per això és necessari un coneixement adequat de si mateix. És indispensable que cadascú es conegui tant com sigui possible, amb els seus límits i les seves capacitats, els seus desigs i les seves possibilitats. Aquest era un dels principis de l’antiga saviesa grega, formulat en el famós “Coneix-te a tu mateix”, esculpit al temple de Delfos.
Els grans mestres espirituals, en particular els místics, insisteixen sempre en el coneixement propi com a pas essencial en qualsevol procés de creixement personal. Des del punt de vista cristià, això significa abandonar una mirada espontània i superficial, i entrar en el propi interior per observar i acollir la realitat d’un mateix amb totes les seves implicacions. Aquesta decisió porta a reconèixer la pròpia feblesa, però permet sobretot adonar-se de la riquesa immensa que hi ha en nosaltres, creats per Déu a la seva imatge, fets fills seus en Crist i habitats pel seu Esperit.