Lectura primera 1C 1,26-31
Déu ha escollit els qui el món té per dèbils
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú és gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»
Salm responsorial 32
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
R. Feliç el poble
que el Senyor s’ha escollit per heretat.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l’alegria del nostre cor,
i confiem en la presència del seu nom. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mc 6,17-29
Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista
Lectura de l’evangeli segons sant Marc:
En aquell temps, Herodes havia fet agafar Joan i l’havia fet encadenar a la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit de viure amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia per ell un gran respecte i el protegia, l’escoltava de bon grat i, després de sentir-lo, quedava molt perplex.
Finalment, Herodies trobà l’ocasió. Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l’exèrcit i els principals de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d’Herodies a ballar, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana’m el que vulguis, i t’ho donaré». I li jurà que li donaria el que li demanés, ni que fos la meitat del seu regne. La noia sortí, i preguntà a la seva mare: «Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista.» La noia entrà tot seguit, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista.» El rei s’entristí molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no la volgué desatendre.
Tot seguit, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda hi anà, el decapità allà mateix, a la presó, portà el cap en una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, hi anaren, s’endugueren el cos, i el posaren en un sepulcre.