El moviment de deixebles el matí de Pasqua al voltant del sepulcre de Jesús, que manifesta, entre altres, aquest fragment de l’Evangeli segons sant Joan, serveix per fer-nos entendre la dinàmica de la fe en la resurrecció del Senyor, el fonament bàsic del cristianisme. Primer, Maria Magdalena amb altres dones (segons altres fonts), que van al sepulcre a omplir de perfums el cos d’un mort quan encara era fosc; després de la sorpresa de no trobar-hi el cos (“s’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”), Pere i l’altre deixeble corren cap al sepulcre, que acaben entrant dins i veuen el sepulcre buit. Els Evangelis narren altres moviments de deixebles al llarg d’aquell gloriós dia. I de tot plegat, se’n desprèn que la primera reacció davant del sepulcre buit és la incredulitat. Els signes que ha deixat la resurrecció del Senyor porten, primer que res, a la incredulitat. I això és bo perquè demostra la solidesa de la fe dels apòstols i dels altres deixebles, no donats a deixar-se endur per fantasies, sentiments o meres il·lusions.
En efecte, no saber, no entendre, fins i tot, no creure, davant del fet de la resurrecció és la millor garantia de la veracitat i realitat d’aquest fet transcendental. Caldrà una altra dinàmica interior, per col·locar tots aquests esdeveniments al costat del record de la vida i la predicació de Jesús, per poder entendre les paraules del Senyor i, així, creure que realment, tal com havia dit, Jesús ha ressuscitat d’entre els morts. L’experiència del matí de Pasqua, gens propensa a creure, malgrat veure els signes, condueix a l’experiència del vespre de Pasqua, quan Jesús, donant la seva pau, es fa present enmig de la reunió dels apòstols encara espaordits. I és aleshores que els seus dubtes, les seves incomprensions, la seva incredulitat s’esvaeixen i, veient el Senyor enmig d’ells, amb els signes de la creu, creuen que veritablement Jesús ha ressuscitat.
Per això la incredulitat primera és garantia de la fe conseqüent. Aquells i aquelles que eren durs a creure, ara creuen perquè han viscut l’experiència de trobar-se realment amb el Senyor ressuscitat i gloriós, una experiència que serà viscuda al llarg de cinquanta dies (no fos cas que encara tornessin a la seva incredulitat natural) i que se’ns permet de fer també a nosaltres al llarg del temps pasqual que avui hem iniciat. Bona Pasqua del Senyor Jesús!
