Una jaqueta de punt per al papa Francesc

La Gna. Maria Trullols li ha fet una jaqueta al Sant Pare Francesc

El pròxim 14 de maig, en la tradicional audiència dels dimecres del Sant Pare, la religiosa vedruna Maria Trullols, que actualment viu a Manresa, intentarà lliurar a Francesc una jaqueta blanca que li ha fet amb tota la il·lusió del món. «Arribar a fer una jaqueta per al Sant Pare era la meva màxima aspiració —afirma amb entusiasme aquesta religiosa vedruna—. Ara només em faltarà fer-ne una per al pare etern, Ja tindré temps, oi? Tota l’eternitat!»

Com va sorgir la idea una mica «esbojarrada» de fer-li una jaqueta al papa Francesc?

Aquesta idea ve de lluny. Fa més de 30 anys que faig mitja. Algunes persones m’havien animat en diverses ocasions a fer-li una jaqueta de punt al Sant Pare. Això ja va ser en temps del pontificat de sant Joan Pau II i més tard de Benet XVI. Jo no deia que no, però tampoc no sabia ben bé com fer-ho. La veritat és que trobava una idea força «esbojarrada». Amb el papa Francesc, però, ho he vist diferent. He estat jo qui de bon principi ha dit: «Li faré una jaqueta i la hi faré arribar.»

Com s’ho farà?

No pensava anar a Roma, però la vida, de tant en tant, ens fa regals. Aquest any, juntament amb altres germanes, faré 50 anys de vida religiosa. Era un bon motiu per peregrinar a Roma a rebre la benedicció del Papa. Ho farem del 12 al 19 de maig. I serà aleshores quan intentaré fer realitat el meu somni: lliurar al Sant Pare la jaqueta que li he fet.

Tinc entès que el papa Francesc ja està al corrent d’aquesta aventura…

Sí, aprofitant la visita “ad limina” dels bisbes catalans, el bisbe Romà Casanova li va lliurar personalment una carta meva al Sant Pare i li va dir que a una religiosa de Manresa li feia molta il·lusió fer-li un «saco» (jaqueta, en argentí). No va dir res, però va fer un gran somriure. Interpreto, aleshores, que la vol. A la carta li expressava els tres motius principals que em duien a fer-li una jaqueta: agrair-li la seva manera de ser; donar gràcies a Déu per tot el que he rebut al llarg d’aquests 50 anys de vida religiosa; i donar gràcies, també, perquè fa un any em van diagnosticar un càncer limfàtic i he superat amb èxit la primera fase.

Com ha sabut les mides?

Vaig demanar a tres persones que viuen a Roma i que conec que esbrinessin la talla que feia el Sant Pare. Una germana que viu a la nostra Casa General, la Gna. Pilar Bas, em va contestar i em va dir: XXL.

Per què una jaqueta i no una gorra o uns peücs?

Perquè em va semblar que la podria fer servir. És una jaqueta blanca, amb llana molt bona, prima i que escalfa molt. Consta de tres mostres: un punt molt senzill, però molt elegant, unes trenes i un cordó. Totes tres mostres són, per a mi, molt significatives perquè m’evoquen persones entranyables. Per exemple el cordó, fa molts anys que el vaig batejar amb «punt de capellà».

I va posar «fil a l’agulla»…

La il·lusió és un gran ingredient que fa que les meves mans es moguin molt ràpidament. Hi he dedicat estones durant tres setmanes. He comptat, a més, amb la gran ajuda de Pepita Mulet, de Llanes Pepita.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!