Aquest dissabte el Papa s’ha trobat, a la sala Clementina del palau apostòlic, amb més de 160 representants del món del cinema. Lleó XIV ha volgut donar un gran “gràcies” al bon cinema que “posa en moviment l’esperança”, “promou la dignitat humana”, “no explota el dolor, sinó que l’acompanya, l’investiga”, explica “l’aventura espiritual de l’ésser humà”.

El Papa ha convidat el setè art a continuar sent sempre “lloc de trobada”, “llar per a qui busca sentit” i “llenguatge de pau” que sorprengui i mostri, “tot i que només sigui un fragment, el misteri de Déu”. Tot això sense “tenir por de l’enfrontament amb les ferides del món” i “el misteri de la fragilitat”. D’aquesta manera pot esdevenir lloc “on l’home pot tornar a mirar-ser ell mateix i el seu destí.

Lleó XIV ha destacat que el cinema no és tan sols “un joc de llums i ombres per divertir i impressionar”, sinó que és “l’expressió de la voluntat de contemplar i comprendre la vida, d’explicar-ne la grandesa i fragilitat, d’interpretar la seva nostàlgia d’infinit”.

Segons el Pontífex, el cinema és un art popular “en el sentit més noble, que neix per a tothom i parla a tothom” i que sap unir l’entreteniment “amb la narració de l’aventura i la set espiritual de l’ésser humà”. En aquest sentit, ha posat en relleu que “una de les contribucions més valuoses del cinema és precisament la d’ajudar l’espectador a tornar a ell mateix, a mirar amb ulls nous la complexitat de la seva pròpia experiència, a tornar a veure el món com si fos el primer cop i a redescobrir, en aquest exercici, una part d’aquesta esperança sense la qual la nostra existència no és plena”.

Lleó XIV ha recordat als directors i actors que amb les seves obres “dialoguen amb els qui busquen lleugeresa, però també amb els qui porten al seu cor una inquietud, una recerca de sentit, de justícia, de bellesa”.

PAPA LLEÓ

“El cinema és molt més que una simple pantalla: és una cruïlla de desitjos, records i preguntes”

Per al Papa, els cinemes i teatres són “cors bategants dels nostres territoris”, espais culturals que contribueixen a la humanització. També ha alertat que es troben en perill pel tancament de moltes sales de cinema i ha demanat a les institucions que continuïn afirmant “el valor social i cultural d’aquestes activitats”.

“La bellesa no és només evasió, sinó sobretot invocació. El cinema, quan és autèntic, no només consola: interpel·la”, ha reflexionat Lleó XIV, “anomena pel seu nom les preguntes que habiten en nosaltres i, de vegades, també les llàgrimes que no sabíem que havíem d’expressar”.

En aquest Any Jubilar de l’esperança, el Papa ha dit que els directors, actors i treballadors de cinema estan en camí com a pelegrins de la imaginació, cercadors de sentit, narradors d’esperança, missatgers d’humanitat.

En un altre moment de la trobada, el Pontífex ha recordat que l’Església mira amb estimació el món del cinema, amb les paraules de Pau VI als artistes: “Si sou amics del veritable art, sou els nostres amics” i “aquest món en el qual vivim necessita bellesa per no enfonsar-se en la desesperació”.

En una època que necessita “testimonis d’esperança, de bellesa, de veritat, vosaltres, amb el vostre treball artístic, podeu ser-ho”, ha recordat Lleó XIV.

Finalment, el Pontífex ha subratllat que una pel·lícula és “un acte comunitari” i una “obra coral”. Per tant, no seria possible sense la “dedicació silenciosa” de centenars de professionals.