Vivim en uns temps accelerats, en els quals la darrera crisi, escàndol, problema, fa oblidar l’anterior, malgrat que tots romanguin ben vius. Però, malgrat aquesta dinàmica, hi ha ocasions en què cal dir prou i plantar-se. I aquesta n’és una. Judiqueu, si no, aquests tres fets que se sumen i acumulen en el temps amb resultats insuportables.

El primer és el cas Noèlia, la noia morta per eutanàsia als 25 anys, sota tutela de la Generalitat des dels 13. Dotze anys de dependència institucional en un àmbit o l’altre, discapacitat psíquica gran, diversos intents de suïcidi; tres casos d’abusos sexuals, segons les seves declaracions, que desemboquen en una conclusió terrible: considerar la mort com a única sortida. Això no és un fracàs individual; és un escàndol institucional de primer ordre. I encara més greu: el Govern no només no ha obert cap investigació per aclarir què ha fallat, sinó que el Parlament, a proposta seva, ha aprovat una reducció de garanties judicials en l’eutanàsia. Quantes “Noèlies” més poden produir-se? Això més el fet de ploure, i molt, sobre mullat: els escàndols s’acumulen en l’àmbit de la tutela de menors i adolescents. Els més febles.

El segon cas afecta tots els infants i adolescents, des dels 3 anys fins a l’accés a la universitat. És el programa Coeduca’t, d’aplicació obligatòria. Un programa que introdueix els infants en la descoberta del seu plaer sexual en plena immaduresa, que practica l’adoctrinament en la ideologia de gènere, que fomenta la sospita sobre la família, a la que presenta sota el prisma de l’heteropatriarcat i de l’existència del masclisme en els homes heterosexuals. El resultat és clar: un adoctrinament i politització prematura dels adolescents, orientada cap a l’activisme en clau de feminisme de gènere i polítiques LGBTIQ. És que cap institució, ningú, té res a dir sobre el que certament és un abús d’adoctrinament amb serioses conseqüències sobre els nostres fills i nets al marge de les famílies?

La tercera acció és decisiva a mitjà termini: impulsar una legislació realment favorable a les famílies amb fills a Catalunya. Disposem d’una base sòlida: la moció 124/ XV aprovada pel Parlament, amb una convergència política insòlita i amb el vot en contra de socialistes, Comuns i CUP. Malgrat l’acord majoritari, el Govern Illa ja ha anunciat que no pensa complir els punts més importants i nombrosos de la moció referits a l’àmbit econòmic i organitzatiu: Hi ha mandat parlamentari, però no hi ha voluntat d’executar-lo.

Si us atureu a observar el rerefons dels tres casos, constareu la societat que el poder construeix.