Per primera vegada en la història recent del Principat d’Andorra, els dos coprínceps han participat conjuntament en diversos actes institucionals oficials, escenificant de manera visible la naturalesa compartida i indivisa del Coprincipat. Aquest moment inèdit s’ha produït aquest dilluns 27 d’abril, amb l’arribada el copríncep francès, Emmanuel Macron, que ha visitat Andorra acompanyat pel copríncep episcopal, el bisbe Josep Lluís Serrano Pentinat.

En una entrevista concedida a Ràdio Estel, Eduard Ibáñez, representant personal del copríncep episcopal, ha reflexionat sobre l’abast polític, institucional i simbòlic d’aquesta visita inèdita, que ha confirmat la “bona sintonia” entre els dos coprínceps.

Quina és la transcendència d’aquesta visita conjunta dels dos coprínceps a Andorra?

És un moment en què s’explicita i es fa visible no només l’existència, la força i el sentit del Coprincipat, sinó també el fet que és una institució conjunta, formada per dues figures: el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa.

Aquesta ha estat la gran particularitat de la visita, perquè en altres ocasions els dos coprínceps sí que coincidien en algun moment, però després els actes institucionals els feia principalment el copríncep francès pel fet de ser qui visitava el país. En canvi, el copríncep episcopal, que també és el bisbe d’Urgell, participa habitualment en moltes activitats eclesials i cíviques al Principat.

En aquesta ocasió han fet actes institucionals conjunts, i aquesta és la gran novetat: reforçar la imatge que els coprínceps ho són de manera conjunta i indivisa. Això és precisament el que ha demostrat aquesta trobada.

“En els darrers anys hi ha hagut una progressiva convergència, una relació més fluida entre els dos coprínceps”

Per què és necessari en aquest moment actual reforçar aquest simbolisme?

No és que ara sigui més necessari que en qualsevol altre moment, sinó que ara s’ha presentat una oportunitat per fer-ho. S’ha considerat que era un bon moment per fer aquests actes conjunts, les circumstàncies personals dels diferents coprínceps i també la mateixa inèrcia històrica ho han fet possible.

Hem de pensar que es tracta que el Principat d’Andorra té més de set segles d’història, i ha passat per molts moments diversos. Sí que és cert que en els darrers anys hi ha hagut una progressiva convergència, una relació més fluida entre els dos coprínceps i també entre els seus representants, i això ha afavorit que finalment s’hagi arribat a aquesta decisió.

Els actes que s’han fet, a més han estat molt simbòlics. Per exemple, els coprínceps han rebut conjuntament els ambaixadors estrangers acreditats a Andorra, cosa que normalment es fa per separat: el copríncep bisbe a la Seu d’Urgell i el copríncep francès a l’Elisi. Fer-ho conjuntament a Andorra dona una força especial al missatge: mostra clarament que els caps d’Estat són aquestes dues figures i reforça aquest equilibri que ha garantit la seva existència, continuïtat i independència al llarg dels segles.

A la recepció amb els ambaixadors es va aprofitar per fer una crida a la pau al món.

Sí, va ser un dels missatges centrals. En aquest moment tan convuls, amb tantes guerres obertes, els dos coprínceps hi van insistir molt: cal una diplomàcia de pau basada en el diàleg, l’escolta mútua, la confiança, el desarmament, la mediació i el respecte pel dret internacional. Va ser un missatge molt ben acollit pels ambaixadors.

Crec que Andorra pot fer aquesta aportació precisament perquè és un país que, en els darrers set segles, no ha patit cap guerra, no ha participat en cap conflicte bèl·lic, no té exèrcit ni política armamentística, i fins i tot el mateix acord fundacional del país és, en essència, un acord de pau. Un acord que s’ha mantingut durant set segles, i això dona a Andorra una autoritat particular per defensar aquest missatge en l’àmbit internacional.

Com s’ha viscut aquesta trobada a nivell de la població? Durant dues hores es van tancar comerços i serveis no essencials…

Efectivament, això forma part d’una tradició que permet a la població assistir als actes. Ja es va fer també amb el jurament del copríncep episcopal el juny de l’any passat. És un mecanisme que facilita que la gent pugui participar presencialment o fer-ne seguiment, encara que sigui per televisió. Això ajuda a situar aquests actes al centre de la vida pública, perquè expressen una identitat de país, una tradició, una memòria històrica i, alhora, visualitzen les institucions.

No només es visualitzen els coprínceps, sinó també el Parlament, els comuns i totes les institucions del país. Tot això recorda que les institucions existeixen per servir la població, i en això els coprínceps també van insistir molt.

“Els coprínceps segueixen les problemàtiques dels andorrans, se les fan seves”

Més enllà del simbolisme i de la part més institucional o protocol·lària, quines conseqüències té en el dia a dia de la població aquesta vocació de servei del mateix Coprincipat?

S’han tractat temes que afecten directament la realitat andorrana actual: reptes socials, econòmics i institucionals. Aquesta trobada ha demostrat que els coprínceps segueixen aquestes problemàtiques, se les fan seves, les comparteixen i intenten contribuir que avancin, sempre des de la seva funció, que no és de govern. La seva missió, de fet, és acompanyar el poble, moderar i arbitrar institucionalment, però no prendre decisions polítiques. La sobirania resideix en el poble i s’exerceix a través de les institucions democràtiques.

Aquí és molt interessant la complementarietat entre ambdues figures: per una banda, el president de la República Francesa, representant d’una gran potència mundial i amb una gran dimensió política; per l’altra, un bisbe de l’Església catòlica, que expressa la identitat històrica cristiana d’Andorra i també connecta amb la dimensió espiritual i de fe de molts andorrans. Aquesta combinació és molt complementària i crec que fa un gran servei al poble andorrà.

“El bisbe Serrano és una persona amb una gran experiència diplomàtica”

Ha estat la primera reunió oficial de Serrano amb Macron. El fet que Serrano tingués experiència diplomàtica prèvia a nivell del Vaticà, l’afavoreix en aquestes relacions institucionals?

Sí, era la primera trobada entre tots dos; no es coneixien personalment, i ha estat una ocasió molt bona per connectar. A més, són d’una edat semblant, i hi ha hagut una bona sintonia personal. Ha estat una oportunitat important perquè poguessin conversar sobre els grans temes que preocupen Andorra, i això era necessari.

Efectivament, el bisbe Serrano és una persona amb una gran experiència diplomàtica. Va treballar molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà, i això va ser també un element important en la seva designació com a bisbe d’Urgell. La seva elecció demostra que la Santa Seu té molt present la realitat particular d’aquesta diòcesi i del Coprincipat.