Són força els sacerdots que, arribats a una edat provecta, decideixen posar per escrit la seva història personal i de servei eclesial. És una manera de consignar una trajectòria posada al servei de la construcció del Regne de Déu, però és també una oportunitat de transmetre reflexions i aprenentatges que sens dubte poden ajudar les joves generacions.

En el número d’aquesta setmana recollim quatre d’aquestes autobiografies, conscients que en podrien ser moltes més, però que per la seva diversitat d’orígens i de serveis pastorals ja són suficients per ajudar-nos a plasmar una mirada polièdrica de la nostra Església més propera. Els testimonis de Josep-Ignasi Saranyana, Josep Hortet, Jesús Lanao i Ramon Rossell, entrats en la vuitantena i que sumen 340 anys de vida, són una porta oberta a moltes vivències compartides a nivell eclesial, que en bona mesura pivoten al voltant del Concili Vaticà II.

Però són biografies que sobretot del que ens parlen és de fidelitat. Fidelitat a una crida, a una vocació i a un ministeri al servei de l’Evangeli de Jesús i dels germans. Són, per tant, un bon llegat per als sacerdots joves i per als que s’estan plantejant una vocació que, certament, llegint aquestes biografies concretes, sadolla de plenitud i de sentit tota una vida.