El clergat s’ha convertit en un dels blancs principals dels segrestos a Nigèria. Allà els sacerdots desenvolupen un paper essencial per a la sanació del poble ferit pel trauma. Per tirar endavant la seva tasca pastoral, han de desplaçar-se per zones rurals especialment insegures, a mercè de possibles agressions.

És el cas del pare Fèlix, sacerdot de la diòcesi de Zaria, que va ser segrestat el 2022. Durant el captiveri va ser colpejat gairebé fins a la mort i va arribar a rebre un tret al peu: “Vaig passar un total de 40 dies allà. Vaig aprendre que cal confiar en Déu en qualsevol situació.”

En els darrers mesos la violència, els segrestos i els atacs contra les comunitats s’han multiplicat davant l’aparent passivitat de l’Estat. Segons un informe elaborat per la Conferència Episcopal Catòlica de Nigèria, més de 200 sacerdots han estat segrestats a Nigèria durant la darrera dècada.

El pare Fèlix recorda que durant les setmanes de segrest “les pallisses es van tornar gairebé una rutina. Quan vaig ser alliberat, el meu cos i la meva cara estaven irreconeixibles, plens de marques per tot arreu”. Durant el captiveri, el sacerdot va experimentar angoixa, dolor i fins i tot abandonament “i em preguntava ‘per què jo?’. Després vaig recordar que Déu no em desemparava”.

Tot i que encara avui no se sap on el van mantenir retingut, el sacerdot recorda que “no hi havia forma d’escapar perquè estàvem encadenats les 24 hores a un arbre. Ens posaven un cadenat a la cama juntament amb una altra víctima perquè ningú no pogués fugir. A més, érem al mig d’un bosc molt espès i ells sempre estaven armats i a punt per disparar”.

Aquesta experiència ha fet més conscient el pare Fèlix i la seva comunitat sobre el que significa ser ministre de Crist fins a les darreres conseqüències.

FÈLIX, sacerdot nigerià

“M’odiaven per ser cristià; un dels comandants em va aconsellar diferents cops que em fes musulmà. Aquest mateix comandant em va demanar que li expliqués les pregàries dels meus llibres i li vaig parlar del rosari. Vaig aprofitar aquella oportunitat per explicar-los què significa ser cristià i catòlic”

La proliferació de bandes criminals i de segrestadors a tot Nigèria afecta la comunitat cristiana, que ha esdevingut un dels principals objectius d’aquests grups. “Em van disparar perquè van exigir un rescat de 100 milions de naires, una xifra enorme que la nostra parròquia no té. L’Església no paga rescats; això és una cosa molt clara que els vaig dir. Com a sacerdots entreguem la vida a Crist per a les coses bones i per a les dolentes”, afirma el pare Fèlix.

Poc després de ser alliberat, va voler tornar a atendre els seus feligresos malgrat tenir un 80% de possibilitats de patir un altre segrest, per la qual cosa el seu bisbe el va destinar a una parròquia en una altra localitat més segura.

Actualment el pare Fèlix atén pastoralment la seva comunitat mentre ell mateix rep tractament per guarir les seves pròpies ferides: les del cos i, sobretot, les de l’ànima. És conscient de la seva missió: “Tot i que he estat ferit, puc ser un guaridor per a d’altres explicant la meva pròpia història. De vegades, la gent ve amb problemes, dubta de Déu, i jo els dic que també vaig sentir això, però que la fe i l’esperança em van mantenir. Si jo no em vaig rendir, ells tampoc no ho han de fer.”