La gent lleial es pren les coses com quelcom personal, no perquè siguin febles, sinó perquè mai no t’ho farien a tu. Quan es donen, es donen de tot cor. Quan donen suport a algú, ho fan amb un compromís indestructible. La seva lleialtat no és condicional, i com que operen amb integritat, esperen el mateix a canvi.

La lleialtat és un dels trets més rars i valuosos que una persona pot tenir. En un món on moltes persones es mouen per conveniència, interès propi i aliances temporals, els que continuen sent autèntics i de debò, fins i tot en temps difícils, són un tresor que mai no s’ha de donar per descomptat.

Les persones que són veritablement lleials van de cara. Estimen profundament, confien de tot cor, i inverteixen plenament en les relacions que aprecien. Aquest nivell de compromís els fa sensibles, no d’una manera fràgil, sinó d’una manera que demostra fins a quin punt es preocupen. Quan estan ferits, no és perquè estiguin exagerant, és perquè mai no t’haurien posat en la mateixa situació. Ells es mantenen en un estàndard d’integritat i esperen que aquells que els importen facin el mateix.

La seva decepció no ve dels drets sinó d’una creença indestructible en la reciprocitat. Assumeixen que allò que ofereixen —honestedat, consistència i respecte— es reflectirà en ells. I quan això no passa, viuen un tall profund. No perquè no puguin gestionar el dolor, sinó perquè han escollit no ser-ne mai la font per a algú que estimen.

La lleialtat mai no s’ha de confondre amb feblesa. És un signe de força, de caràcter i d’un cor que es nega a ser endurit per la traïció. Aquells que el tenen mereixen ser apreciats, protegits i valorats. Són els qui estaran al teu costat quan el món se n’allunyi, els que creuran en tu quan els altres dubtin, i que apareixeran quan serà més important.

Si tens persones lleials a la teva vida, reconeix-ne el valor. Protegeix el seu cor com ells protegeixen el teu. Perquè quan la lleialtat es perd, rara vegada es recupera. I quan la trobes, has trobat una cosa veritablement irreemplaçable.