Hem arribat al nucli de l’any litúrgic, on celebrem el cor de la nostra fe, és a dir, el Misteri Pasqual de la passió, mort, sepultura i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. I ho hem celebrat amb la gran Vetlla Pasqual, la mare de totes les vigílies, la celebració més important de l’any. Una celebració que, com bé sabem, és més llarga que de costum, però és bo que sigui així. En un altre article que vaig escriure fa un cert temps aquí mateix, ja vaig parlar de “La Vetlla Pasqual i les rebaixes”, on feia la reflexió que és bo que la celebrem sencera, sense retallades. Algú pot esgrimir que dura massa i que s’acaba tard, però a vegades també allarguem una trobada familiar o amb amics fins ben entrada la nit i, què millor que amb el nostre més gran amic que el Senyor?

Feia aquesta reflexió perquè tota la litúrgia de la Vetlla Pasqual és un recordatori de la nostra salvació i en la gran litúrgia de la Paraula veiem com Déu parla amorosament a la seva esposa, l’Església. Passant pel relat de la creació del món, el sacrifici d’Abraham amb Isaac, el pas del mar Roig, les promeses d’amor i d’estar a la presència del Senyor, caminant vers la seva llum, ens han de donar consol, esperança i un desig fervent de néixer de nou. De fet, les oracions col·lectes que acompanyen les lectures i els salms d’aquesta Vetlla Pasqual posen l’accent en el baptisme, en la redempció, en el prendre consciència que som fills i filles de Déu.

Cal recordar que avui, Pasqua, tal com ens diu la primera de les oracions col·lectes de la Vetlla (després del primer salm) cal que comprenguem que la creació del món, al començament dels temps, no fou pas més excel·lent que la immolació de Crist, la nostra Pasqua, en la plenitud dels temps. Celebrem la nova creació, més excel·lent que la primera; celebrem la salvació que Crist ens ha obtingut per la seva mort en la creu i en la seva resurrecció gloriosa.

Les altres oracions que segueixen les altres lectures i salms de la Vetlla Pasqual ens recorden el fet de ser redimits pel baptisme, que prenguem consciència de la nostra condició de batejats, que caminem vers el Senyor, que el servim amb fidelitat. No estem recordant un fet passat de la història; no estem recordant un fet extern a nosaltres, sinó que estem renovant, actualitzant sacramentalment l’únic Misteri Pasqual de la història: la mort i la resurrecció de Jesucrist, que no va ser en va, sinó que ens ha portat la salvació. Per tant, som cridats a acollir aquesta Paraula de Déu que en la Vetlla Pasqual va ressonant més llargament i cal que renovem el nostre sí al Senyor, a renovar les nostres promeses baptismals i seguir el Senyor de tot cor i amb fidelitat.

Que quan diguem: Crist ha ressuscitat, se’ns remogui el cor i desitgem ardentment morir i ressuscitar amb ell a una vida nova, la vida nova de redimits, la vida nova que ens porta una llum que mai no s’extingeix, la vida nova que ens porta una felicitat que mai no s’acaba.