“Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren.” El relat se situa en el marc de la vida quotidiana dels deixebles, que havien tornat a casa seva i a la seva feina de pescadors, després dels dies de la passió, mort i resurrecció del Senyor. Mentre tot semblava haver acabat, Jesús novament va a buscar els seus deixebles. Els troba al costat del llac, on havien passat la nit a les barques sense pescar res. Les xarxes buides, en certa manera, eren com el balanç de la seva experiència amb Jesús: l’havien conegut, ho havien deixat tot per seguir-lo, plens d’esperança… i ara? A l’alba Jesús es presenta, però no el reconeixen. A aquests pescadors cansats i decebuts, el Senyor els diu: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.” Els deixebles van confiar en Jesús i el resultat va ser una pesca increïblement abundant.
Davant d’aquest relat evangèlic, a fora, al carrer, els mil relats sobre l’apagada massiva a Espanya. La temptació més greu seria asseure’s a la butaca del lament, oblidant que hi ha coses que només s’aprenen travessant un tsunami. Preocupats per sobreviure, constatant cada cop més la nostra feblesa, no ens resulta fàcil reconèixer entre nosaltres la presència de Jesús ressuscitat, que ens parla des de l’Evangeli i ens alimenta en la celebració de la cena eucarística. Tot pot començar novament. Tot pot ser diferent.
L’ambient pasqual continua en capitals i pobles d’Andalusia: la festa de les creus i dels patis, la fira d’abril, les visites constants, en bona part turístiques, també amb l’aroma de les “peregrinacions”.
