Si les paraules construeixen pensament, l’actual món polític, econòmic i militar les està fent servir per crear un clima de guerra i d’amenaça constant. El papa Francesc ja va alertar fa temps que estem assistint a una tercera guerra mundial a pedaços o en fascicles, i que a diferència de les dues darreres, la vivim en directe a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

Si les paraules construeixen pensament, els mitjans de comunicació, el quart poder en democràcia, té dificultats manifestes per contrarestar i contradir el relat bel·licista, que, liderat pels Estats Units (el principal productor mundial d’armes) i seguit amb fe cega per Europa, advoca per més inversió en armament.

Si les paraules construeixen pensament, assistim a un augment del llenguatge d’odi, de confrontació, de prejudici, de rancúnia i de fanatisme. Augmenta la polarització i els principals responsables d’apaivagar-la, els representants polítics, moltes vegades el que fan és atiar-la entre gran dosis d’espectacle.

Si les paraules construeixen pensament, ens toca contribuir, com demanava Lleó XIV en una trobada amb els mitjans de comunicació que havien seguit el Conclave, a una comunicació desarmada i desarmant: “Hem de dir ‘no’ a la guerra de paraules i d’imatges, hem de rebutjar el paradigma de la guerra.”

Cadascun de nosaltres, des de la nostra petita o gran parcel·la vital, tenim el poder de fer servir paraules desarmades i desarmants per construir un pensament de pau, de justícia, de fraternitat i de llibertat; per construir, en definitiva, una societat més humana i humanitzadora. Siguem tots, com diu la pregària de sant Francesc d’Assís, instruments de la pau del Senyor.