La paràbola dels talents és d’aquelles que sempre fan pensar molt: a qui en té, encara se li’n dona més i, a qui no en té, fins i tot el poc que té, se li pren.

És prou clar que aquesta no és (ni hauria de ser) la lògica de la distribució dels béns: en aquest cas, qui en té n’hauria de fer partícips els qui no en tenen, de forma que aquests que no en tenen en puguin tenir. Així funciona (o hauria de funcionar) la caritat. El manament de l’amor al proïsme implica que tots ens considerem com a germans i que puguem fruir justament dels béns d’aquest món, de forma que ningú no en quedi exclòs. Això, que malauradament encara no vivim, és el que exigeix la caritat.

Però l’evangeli d’avui no parla de béns, sinó de talents. I amb els talents, la lògica és diferent. Fonamentalment, perquè els talents es reben, són un do, un regal que portem quan venim a aquest món. No ens correspon a nosaltres saber per què un, aparentment, en té cinc, l’altre dos i l’altre només un. Dic aparentment, perquè tantes vegades som cecs davant dels talents dels altres… Però és un fet que hi ha qui en rep més i qui en rep menys. I amb els talents, passa que s’han de cultivar.

Perquè els talents no són mèrits adquirits, sinó regals que Déu fa i, per tant, crides a la responsabilitat per fer-los servir bé, per fer-los créixer i posar-los al servei dels germans, de tota la comunitat humana. Només així podem entendre la sorprenent lògica d’aquest evangeli. Són teus? No. Els has rebut? Sí. Treballa’ls i posa’ls al servei de tots. Si ho fas així, els talents creixeran i respondràs bé a la responsabilitat que Déu t’ha donat. Si, en canvi, encara que en tinguis cinc, no els cultives ni els treballes, no correspondràs al do de Déu i, per això, el que tenies no et servirà de res i serà com si no els haguessis tingut mai. Només que, havent-los tingut i no fent-los servir, et fas responsable de malbaratar el do de Déu.

Heus aquí la lògica dels talents, ben diferent de la lògica dels béns. Això sí: quan usis els teus talents i els posis al servei dels altres, no oblidis que t’han estat donats, que no són teus realment, i que cal usar-los seguint també la lògica de l’evangeli, que ens fa considerar sempre que som servents inútils. Si vivim sota aquesta perspectiva, els talents que tinguem, siguin molts o siguin pocs, donaran fruit i, quan deixem aquest món, podrem sentir de la boca de Jesús: “Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor!”