On és la tomba de Peronella? Aquest podria ser el títol d’alguna novel·la de misteri i aventures que poder portar a la gran pantalla, però en realitat és la pregunta que es fan els arqueòlegs i historiadors. On va anar a parar el cos de la reina Peronella? Per iniciativa d’Aragón TV i un grup de recerca de Saragossa potser aviat ho sabrem; un sarcòfag serà obert i les anàlisis genètiques confirmaran o no on està enterrada.

L’expectativa de l’obertura del sepulcre ha provocat la col·laboració del Museu Diocesà de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya que els passats dies 16 i 17 de novembre organitzaren un simposi titulat Ramon Berenguer IV i Peronella. Unió dinàstica i projecció exterior, que tingué un gran èxit de convocatòria i uns magnífics resultats científics.

Peronella fou reina d’Aragó i comtessa de Barcelona a mitjan segle XII (Jaca, 1136 – Barcelona, 1173). La seva vida fou ben complexa, ja des d’abans de la seva concepció. El 1134 havia mort Alfons el Bataller d’Aragó, un rei abocat a la lluita, contra els musulmans d’Al Andalus, i que uns anys abans havia conquerit Saragossa. A la seva mort deixà com hereus els ordes religiosos del Sant Sepulcre, l’Hospital de Sant Joan i els Templers. Aquest testament suposava en la pràctica la desaparició d’Aragó, i els nobles aragonesos miraren d’evitar-ho.

Alfons tenia un germà més jove, Ramir, que de petit havia estat encomanat a un monestir i en aquell moment formava part de la comunitat de San Pedro el Viejo d’Osca. Tot just feia uns mesos havia estat nomenat bisbe de Roda de Ribagorça, l’actual Roda d’Isàvena.

Tot i que va buscar altres solucions, Ramir deixà el monestir, no arribà mai a esdevenir bisbe de Roda i prengué per esposa Agnès de Peiteu. Ella era una dona jove, germana del comte Guillem X d’Aquitània i mare de tres fills. Ben aviat el fruit d’aquest matrimoni fou Peronella.

La nena naixia probablement a Jaca el juny del 1136, i al cap de dos mesos el seu pare ja la lliurava al rei Alfons VII de Castella perquè esdevingués l’esposa del seu fill Sanç. Finalment el tracte entre Ramir i Alfons no tingué lloc, el que va permetre que un any més tard, el 1137, a Barbastre el rei aragonès pactés amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, la donació de la seva filla i el seu regne. Ramir tornà al monestir, Agnès amb la seva família a Anjou i la petita Peronella, que només tenia un any d’edat, es crià com a ostatge a la cort del rei de Castella.

Quan Peronella, a la qual a Castella anomenaven Urraca, tornà a la seva terra, fou per casar-se, a l’edat de 14 anys, amb Ramon Berenguer IV, que ja en tenia 37. El matrimoni se celebrà a Lleida el 1150, i d’ell nasqué el que havia de ser el continuador de la nissaga, Alfons el Cast, i altres fills, amb els quals visqué al palau de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

“La reina Peronella marcà la unió dinàstica entre el casal reial d’Aragó i el comtal de Barcelona”

MN. ROBERT BARÓ (director del Museu Diocesà de Barcelona)

La reina Peronella marcà la unió dinàstica entre el casal reial d’Aragó i el comtal de Barcelona. Fou la peça clau que permeté la supervivència del regne pirinenc i el creixement dels comtats catalans, que compartiren una mateixa estructura política, la Corona d’Aragó, fins al segle XVIII.

Però, on és Peronella? Al seu llit de mort dictà testament, que després fou jurat a la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor, el 1173. En ell especificava que volia que el seu cos fos enterrat a la catedral de Barcelona. Així fou fet, a la galeria o galilea que hi havia a la façana occidental. Amb la construcció de la catedral gòtica, l’antiga Seu romànica fou destruïda, i traslladat el cos de la reina, la notícia del qual es perd al segle XV.

Fa vint anys, l’arquitecte Joan Bassegoda va proposar que potser hi havia hagut una confusió, i que al segle XVI van confondre el cos de Peronella pel de la comtessa Almodis de la Marca, del segle XI. Així doncs, pot ser que siguin les seves restes les que reposen en un sarcòfag de fusta al costat de la sagristia de la catedral. Els estudis genètics potser resoldran el misteri!

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!