La Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, començarà a formar futurs metges a partir del curs vinent, després que, amb data 30 de setembre, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya n’hagi verificat favorablement el pla d’estudis. El grau en Medicina se suma a l’oferta que la Facultat ja ofereix: Infermeria, Fisioteràpia, Nutrició Humana i Dietètica, Farmàcia (IQS-Blanquerna) i Enginyeria de la Salut (La Salle-Blanquerna). Montserrat Esquerda Aresté és la degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL.
A Catalunya falten metges. Quina és la importància del fet de poder ampliar l’oferta formativa amb el nou grau que ofereix Blanquerna?
Sí, ens falten metges i ens en faltaran. Aquesta és una dada que és claríssima, perquè també la societat ha canviat molt. Però hi ha una altra dada molt important que és la qualitativa, en el sentit que ens falta un determinat tipus de metges. Per tant, amb el nou grau no només volem aportar més metges al sistema sinó metges formats d’una determinada manera.
“Amb el nou grau no només volem aportar més metges al sistema sinó metges formats d’una determinada manera”
Sempre parlen de la necessitat de tenir un alt coneixement científic i tecnològic (high tech); una sòlida formació humanística i de màxima cura en la relació metge-pacient (high touch); i un fort compromís en l’atenció integral de la persona i la seva salut al llarg de tota la vida (high commitment). Quin és, per tant, l’ADN dels professionals formats a Blanquerna?
Jo diria que és la “Medicina de la Llull”, perquè en la creació del nou grau hi han participat, a part de Blanquerna, altres institucions de la Universitat Ramon Llull (IQS, La Salle, ESADE, Institut Borja de Bioètica i Institut Universitari Vidal i Barraquer). A partir d’aquestes mirades corals, pensem que han de ser metges científicament i tècnica molt ben preparats, que siguin bons a l’hora de saber diagnosticar i d’incorporar teràpies avançades o la mateixa intel·ligència artificial. En segon lloc, això s’ha de complementar amb la formació més humana, perquè ser metge no significa només saber diagnosticar o aplicar una tècnica, sinó que també és ser present, acompanyar i entendre que la salut va més enllà de l’absència de malaltia. Es tracta, per tant, de veure la persona darrere del pacient. Tota aquesta visió de la medicina requereix escolta, empatia i reflexió ètica. I, finalment, el tercer punt a tenir en compte és la importància que siguin metges compromesos amb la societat davant de reptes com són l’envelliment, les cures pal·liatives i la crisi de la salut mental. En aquest sentit, podem dir que la medicina familiar i comunitària serà molt present en aquest grau.
En una entrevista que li vam fer quan va ser nomenada degana de la Facultat de Ciències de la Salut (febrer 2025), va dir que estem en una reemergència de la dimensió espiritual i del seu abordatge. Què demana això dels nous professionals de la salut?
Justament el 8 d’octubre vaig participar en la IV Jornada de Cures Pal·liatives de la Comunitat de Madrid i vaig titular la conferència inaugural Espiritualitat a flor de pell. Entre els assistents (400 professionals) comentàvem que fa deu anys no hauríem pogut parlar de forma tan explícita de l’espiritualitat aplicada en l’àmbit de la salut. La dimensió espiritual és la dimensió perduda. És la que de vegades ens costa més de captar però és la que està present en qualsevol persona, sigui o no religiosa. És la dimensió de sentit, de significat i d’obertura al transcendent. En la conferència vaig recuperar una reflexió de Gregorio Marañón: la medicina, per molt que avanci, sempre serà una ciència imperfecta. Tractem persones, amb les seves variables i, per tant, són moltes les coses que no podem controlar. Només podem dissimular aquesta imperfecció amb l’amor. I l’amor consisteix justament a afegir la dimensió espiritual en la nostra atenció, perquè és l’única que pot ajudar a viure i afrontar una determinada situació amb serenor, pau i estima, fins i tot en persones que es troben en un àmbit altíssim de sofriment. Avui dia podem afirmar que la compassió cura, i que la relació empàtica i compassiva té efectes directes en la salut de les persones i en les comunitats que atenem.
