La pau sigui amb tots vosaltres: cap a una pau desarmada i desarmant. És el títol del primer missatge del papa Lleó amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, que l’Església celebra des del 1968 per iniciativa de Pau VI.

En aquest text, Lleó XIV evoca aquella mateixa frase del títol amb la qual es va presentar al món el 8 de maig quan va ser escollit com a Successor de Pere número 267. El Pontífex recorda que “la pau desarmada i desarmant, humil i perseverant prové de Déu que ens estima a tots incondicionalment”.

Comença aquest missatge assenyalant que la llum i les tenebres conviuen als nostres temps. Per això, convida a creure en la llum “per no enfonsar-se en la foscor”, perquè “la pau existeix” i vol habitar en nosaltres per convertir-nos en sentinelles de la nit, llum a les tenebres. “Oblidar la llum és possible. Llavors es perd el realisme cedint a una representació parcial i distorsionada del món, sota el signe de les tenebres i de la por”, adverteix el Papa, que anima a no deixar-se convèncer que la pau és una cosa llunyana i impossible. Tot i que aquesta pau sigui “com una petita flama amenaçada per la tempesta, cuidem-la sense oblidar els noms i les històries dels qui ens n’han donat testimoni”, exhorta. Recorda, a més, que el do de la pau de Crist “permet que no oblidem el bé, reconèixer-lo vencedor, escollir-lo novament plegats”.

També reconeix el Papa, però, que s’estén un gran sentiment d’impotència davant dels esdeveniments que estem presenciant. Ho explica amb unes paraules de sant Agustí: “És més difícil lloar la pau que posseir-la.” D’aquí que Lleó XIV convidi a experimentar la pau, a conrear-la i a custodiar-la perquè, contràriament, l’agressivitat es continuarà difonent en la vida privada i en la pública. No ens podem resignar que es parli de fer guerres per aconseguir la pau. Lleó XIV critica l’auge bel·licista dels darrers temps i que molts governants es preparin més per a la guerra que per a la pau. “No és casual que les crides repetides a incrementar la despesa militar i les decisions que això comporta siguin presentats per molts governants amb la justificació del perill pel que fa als altres. La força dissuasiva del poder i, en concret, de la dissuasió nuclear, encarnen la irracionalitat d’una relació entre pobles basada no en el dret, la justícia i la confiança, sinó en la por i en el domini  de la força”, lamenta el Pontífex, que desglossa les despeses militars a nivell mundial dels darrers anys. En el text reflecteix que van augmentar el 2024 un 9,4% en relació amb l’any anterior, confirmant la tendència ininterrompuda des de fa deu anys i assolint la xifra de 2.718 bilions de dòlars, és a dir, el 2,5% del PIB mundial.

Critica que no només continuï creixent aquesta despesa, sinó també la difusió del terror: “Si això no fos prou, avui sembla que es vulgui respondre als nous desafiaments, no només amb l’enorme esforç econòmic per al rearmament, sinó també amb un reajustament de les polítiques educatives; en comptes d’una cultura de la memòria, que preservi la consciència madurada al segle XX i no oblidi els milions de víctimes, es promouen campanyes de comunicació i programes educatius, a escoles i universitats, així com en els mitjans de comunicació, que difonen la percepció d’amenaces i transmeten una noció merament armada de defensa i de seguretat.”

Així, fa una crida als poderosos de la terra perquè les relacions internacionals es basin en “la confiança recíproca, la sinceritat en els pactes i el compliment de les condicions acordades”, advocant pel camí de la diplomàcia que el Pontífex qualifica de “desarmant”. Lleó XIV reprèn la proposta de Joan XXIII d’un desarmament integral “que només es pot reafirmar mitjançant la renovació del cor i de la intel·ligència”. Sobretot, ho demana de cara a les noves tecnologies aplicades a l’àmbit militar on sembla que es delega a les màquines decisions que afecten la vida i la mort de les persones. “És una espiral destructiva, sense precedents, de l’humanisme jurídic i filosòfic sobre el qual recolza i des de qual es protegeix qualsevol civilització. Cal denunciar les enormes concentracions d’interessos econòmics i financers privats que van empenyent els estats en aquesta direcció; però amb això no n’hi ha prou, si alhora no es fomenta el despertar de les consciències i del pensament crític”, assegura el Papa.

Per això, insta que es reforcin les institucions supranacionals i que es preservi i respecti el dret internacional. Lleó XIV es pregunta com “habitar un temps de desestabilització i de conflictes alliberant-se del mal”. A la qual cosa respon que cal motivar i donar suport a les iniciatives espirituals, culturals i polítiques que promoguin esperança en contrast amb la difusió de les actituds fatalistes. Per escampar l’esperança el Pontífex sol·licita el compromís de la societat civil i també de les religions. Escriu que és fonamental que les grans tradicions espirituals no es deixin arrossegar “al combat polític, beneir el nacionalisme i justificar religiosament la violència i la lluita armada”, sinó que impulsin camins de pau i llenguatges de l’encontre entre tradicions i cultures. “Avui més que mai cal mostrar que la pau no és una utopia, mitjançant una creativitat pastoral atenta i generativa”, indica el Sant Pare, que anima tothom a un desarmament “del cor, de la ment i de la vida al qual Déu no trigarà a respondre complint les seves promeses”.