La paràbola del servent sense compassió esta emmarcada en el discurs a l’Església i els ensenyaments de Jesús (Mateu 18-20). Això suggereix que el deixeble que vol seguir Jesús ha de tenir en compte l’ensenyament d’aquesta paràbola. És una paràbola que té un dels eixos principals de Mateu: la justícia, una paraula que Mateu destaca més que els altres dos evangelis sinòptics (Marc i Lluc).

A l’Evangeli de Mateu hi ha una relació intrínseca entre justícia i misericòrdia. Una llei justa és aquella que té en compte l’amor. La justícia de Déu s’entén quan experimentem el perdó gratuït de Déu. Per això la justícia està íntimament unida a la misericòrdia, a la compassió i a la benvolença.

En la primera escena un servent del rei “vol” justícia, però demana temps per pagar el deute. El deute és de 10.000 talents (per entendre la hipèrbole hem de pensar que es tractaria d’un deute d’uns quants milions d’euros). És un deute escandalós i impossible de tornar, encara que es demani més temps. El rei primer amenaça de vendre’l a ell i la seva família com a esclaus per recuperar el deute, però acaba per perdonar-ho tot. El servent rep el perdó i la “misericòrdia” del rei.

A la següent escena llegim que un segon servent tenia un deute amb el primer de només 100 denaris (serien uns centenars d’euros). El segon servent també demana temps, però el primer servent li aplica la justícia, no perdona el deute i el tanca a la presó fins que el pagui. No li aplica la misericòrdia, com ell l’havia rebuda del rei. El servent sense compassió no s’ha sentit interpel·lat a imitar la misericòrdia del rei, això vol dir que en realitat no ha acceptat el perdó gratuït que ha rebut, només se n’ha beneficiat.

La misericòrdia és encara més “justa” que la justícia dels homes. La relació entre Déu i els homes es mesura per la misericòrdia i el perdó. Una mesura que també cal que l’apliquem en les nostres relacions amb els altres. La misericòrdia supera el concepte de justícia dels homes. Una vegada més es palesa que el pensament de Déu és molt lluny del que tenim els homes.

L’exigència d’aquesta paràbola és màxima. No podem quedar satisfets només complint amb la justícia dels homes, cal practicar la justícia de Déu, que no és una altra que aplicar la bondat i la misericòrdia en els nostres actes. Estem cridats a ser testimonis del perdó que Déu ens ofereix. Si de veritat experimentem el perdó de Déu, també nosaltres perdonarem sense límits (setanta vegades set) els nostres germans.