Aquest dissabte 28 de març el Papa ha fet el primer viatge internacional del 2026. En una visita llampec d’unes 13 hores, Lleó XIV ha compartit una jornada al Principat de Mònaco, que ha rebut el primer Pontífex en temps contemporanis.
El viatge, amb el lema “Jo soc el camí, la veritat i la vida (Jn 14,6)”, ha complert amb la invitació feta pel príncep Albert II de Mònaco durant l’audiència al Vaticà del 17 de gener passat.
En la missa de cloenda de la visita Mònaco, a l’estadi Louis II, el Papa ha comentat la condemna a mort de Jesús. En l’homilia ha parlat sobre “l’actuació oculta de les autoritats poderoses, disposades a matar sense escrúpols. No és això el que passa avui?”. Així, ha assenyalat “el poder i els diners com a ídols que ceguen i esclavitzen”.
El Papa s’ha referit a la “visió curta” de qui ensangona el present i s’omplen d’ídols, de petites idees, “d’un poder que s’ha convertit en domini”, d’una riquesa “que degrada en cobdícia”, d’una bellesa “maquillada de vanitat”.
LLEÓ XIV
“Quants càlculs es fan en el món per matar innocents; quantes raons falses s’esgrimeixen per eliminar-los!”
La condemna a mort de Jesús respon a una “voluntat precisa i meditada”, ha reflexionat el Pontífex. Neix d’un “càlcul polític” basat en una por absurda, però amb una lògica inquietant des de la perspectiva de l’amor al poder: veure una “amenaça” en aquell que transforma “el dolor del poble en alegria”.
Rememorant el papa Francesc, Lleó XIV ha destacat la misericòrdia “que salva el món: té cura de cada existència humana, des que floreix al si matern fins que es marceix, i en tota la seva fragilitat. La cultura de la misericòrdia rebutja la cultura del descart”.
El papa Lleó no ha oblidat fer referència a l’escalada bèl·lica que vivim i ha clamat: “Cada vida truncada és una ferida en el cos de Crist. No ens acostumen al soroll de les armes, a les imatges de la guerra! La pau no és un mer equilibri de forces, és obra de cors purificats, dels qui veuen en l’altre un germà de qui tenir cura, no un enemic a qui abatre.”
El Pontífex ha acabat la reflexió amb el desig que l’Església de Mònaco doni testimoni de felicitat i pau “manifestant l’alegria autèntica, que no es guanya per una aposta, sinó que es comparteix amb la caritat”.
Vincle històric i espiritual
El primer discurs que ha fet el papa Lleó a Mònaco ha estat al Palau dels Prínceps, on ha subratllat el vincle històric i espiritual que uneix aquesta ciutat-estat amb l’Església de Roma i la fe catòlica.
Davant les autoritats civils i els prínceps de Mònaco, Albert II i Charlène, el Papa s’ha mostrat content per ser el primer Pontífex en temps moderns que visita el principat. Així, ha destacat la identitat singular d’aquest petit país, marcat per l’obertura, la vocació de la trobada i el compromís amb l’amistat social.
Lleó XIV ha descrit Mònaco com una realitat petita, però significativa, cridada a posar la seva riquesa al servei del dret i la justícia, sobretot en el moment actual on el món pateix tensions, desigualtats i amenaces a la pau.
“Els petits marquen la història”, ha dit el Papa, com destaca la lògica de l’Evangeli i ha exhortat a confiar en la Providència de Déu “perquè nosaltres creiem que el Regne de Déu és semblant a una llavor minúscula que esdevé arbre”. Una fe, ha afegit, “que només canvia el món si no evadim les nostres responsabilitats històriques”.
Un dels aspectes que ha posat en valor Lleó XIV és la diversitat de la població de Mònaco, on conviuen ciutadans locals amb gent de diferents nacionalitats, moltes d’elles amb rols rellevants en els àmbits econòmic i financer.
LLEÓ XIV
“Cada talent, cada oportunitat, cada bé dipositat a les nostres mans té un destí universal, una exigència intrínseca de no ser retingut, sinó redistribuït, perquè la vida de tots sigui millor”
El Papa també ha recordat que Mònaco és un dels pocs països on la fe catòlica té caràcter de religió d’Estat, cosa que implica “ser en el món un regne de germans i germanes, una presència que no esclafa, sinó que allibera; que no separa, sinó que uneix; disposada a protegir sempre amb amor tota vida humana, en qualsevol moment i condició, perquè ningú no sigui exclòs mai de la taula de la fraternitat. És la perspectiva de l’ecologia integral que sé que és molt important per a vosaltres”.
En aquest primer discurs, el Pontífex ha fet una petició al Principat de Mònaco: el compromís d’aprofundir en la Doctrina Social de l’Església i elaborar bones pràctiques locals i internacionals que manifestin la seva força transformadora.
“Fins i tot en una cultura poc religiosa, molt secularitzada, la manera d’abordar els problemes típics del Magisteri social pot revelar al nostre temps”, ha reflexionat, “la gran llum que ve de l’Evangeli”.
Defensa de la dignitat humana
“Mantenir la mirada fixa en Jesucrist, el nostre intercessor davant del Pare, genera una fe capaç de transformar la vida i renovar la societat.” És la reflexió que ha compartir el papa Lleó en la trobada amb la comunitat catòlica de Mònaco a la catedral de la Immaculada Concepció.
El Papa no ha amagat la seva alegria per participar en la vida d’una Església local que es caracteritza per la diversitat i l’obertura. Des de la centralitat de Crist, Lleó XIV ha parlat sobre el do de la comunió. Així, ha comentat que Crist “ens reconcilia amb el Pare i entre nosaltres. Ell no ve per fer un judici condemnatori, sinó per oferir a tothom la seva misericòrdia que purifica, guareix, transforma i ens fa part de l’única família de Déu”.
Segons el Pontífex, aquesta comunió també té implicacions socials i per això, l’Església és cridada a ser “un reflex en aquest mon de l’amor de Déu, que no fa accepció de persones”.
Un aspecte clau en el qual ha insistit el Papa és la defensa i promoció de l’ésser humà i de la vida, des de la concepció fins a la mort natural. També ha alertat sobre el risc de reduir la vida humana a l’individualisme i la productivitat econòmica.
“Una fe viva sempre és profètica”, ha dit Lleó XIV, i ha advertit de la temptació de convertir la fe en rutina. La fe, ha dit, ha de ser capaç de plantejar interrogants sobre la justícia, la solidaritat i els fonaments ètics de la societat. En aquest sentit, s’ha preguntat si els models econòmics i socials actuals promouen realment la dignitat de tothom o si continuen confinats a “la lògica del benefici com un fi en ell mateix”.
El Papa ha tornat a convidar a fixar la mirada en Crist, per tenir una fe que transforma la vida personal i la social. Una fe que cal comunicar “amb un llenguatge renovat i eines noves, incloses les digitals”.
Diàleg amb els joves
En aquesta visita a Mònaco, el papa Lleó ha volgut reservar un espai per als joves. S’ha trobat amb ells i amb catecúmens davant l’església dedicada a Santa Devota, patrona del Principat, jove màrtir de l’any 303.
Inspirant-se en la jove màrtir i en Carlo Acutis, el Papa ha recordat als joves que “el testimoni de la fe és una llavor que pot arribar i fecundar cors i llocs llunyans, molt més enllà de les nostres expectatives i possibilitats”.
LLEÓ XIV
“Aquests dos sants ens animen i ens impulsen a imitar-los. Fins i tot avui la fe afronta desafiaments i obstacles, però res no pot enfosquir la seva bellesa i veritat”
Lleó XIV, en el seu discurs, ha respost les preguntes de quatre joves que li han plantejat com poden conciliar la fe catòlica amb una societat descreguda i indiferent a les necessitats dels més vulnerables.
El Pontífex ha finalitzat la trobada amb els joves amb aquesta invitació: “No tingueu por de lliurar tot a Déu i als germans i germanes: el vostre temps, les vostres energies. Només així trobareu un gust sempre renovat i un sentit més profund de la vida.”
I als catecúmens, en especial, els ha dit: “Sou el rostre jove de l’Església i d’aquest Estat. Mònaco és un país petit, però pot ser un gran laboratori de solidaritat.”
