Al llibre El loco de Dios en el fin del mundo, l’escriptor Javier Cercas es pregunta per què els missatges del papa Francesc que solen copar les portades dels mitjans de comunicació tenen a veure més amb la vessant política que amb la religiosa. Un exemple concret el va viure el mateix Javier Cercas acompanyant Francesc en el seu viatge apostòlic a Mongòlia, el 2023, quan en clau informativa la tasca de l’Església al petit país asiàtic va quedar eclipsada per les relacions diplomàtiques amb la gegantina Xina.

Sobre aquesta qüestió, que Cercas planteja a nombroses personalitats del Vaticà, el jesuïta i director de La Civiltà Cattolica, Antonio Spadaro, respon que el Papa “és un líder religiós, no un líder polític, si bé el seu lideratge té una dimensió política” i que “és un fet que ara mateix el Papa sembla l’única figura internacional amb un impacte moral”.

Les primeres paraules de Lleó XIV van ser un missatge de pau al món, acompanyat de gestos concrets, com l’oferiment del Vaticà per acollir un diàleg entre Ucraïna i Rússia. O la conversa telefònica entre Lleó XIV i Vladímir Putin, el 4 de juny, amb la petició al president rus perquè faci un gest que afavoreixi la pau.

Una altra resposta concreta a la guerra, en aquest cas més lluny en el temps, va ser l’any 1944, quan Castel Gandolfo, la tradicional residència d’estiu del Papa, va acollir uns 12.000 refugiats que el 10 de febrer del mateix any van patir un terrible bombardeig aliat. L’exposició Castel Gandolfo 1944, que Lleó XIV va recórrer el dia de l’Ascensió en la visita privada a la vil·la pontifícia, ho testimonia.

Deia Joan XXIII que res d’allò que passa als homes no ens pot resultar aliè. El món convuls que vivim demana lideratges morals que avui dia pocs poden exercir amb la credibilitat amb què ho fa el Sant Pare.

FE D’ERRORS. En l’editorial del número passat, afirmàvem que el papa Francesc, abans de morir, va signar la declaració de Gaudí com a servent de Déu, quan, en realitat, ens volíem referir a la seva declaració com a venerable.