A la sisena Congregació General del Sínode sobre les Famílies, els participants han debatut sobre les situacions pastorals difícils i les unions entre persones del mateix sexe.
L’assemblea sinodal ha afirmat que l’Església “no és una duana, sinó una casa paterna” i que, per tant, ha d’acollir pacientment totes les persones. Especialment les que es troben en situacions difícils. L’Església, s’ha dit a l’aula sinodal, està formada per famílies sanes i famílies en crisi, per això, la “santificació diària no ha de mostrar-se indiferent davant la feblesa”.
Sobre la declaració de nul·litat de matrimoni s’ha constatat la necessitat d’agilitzar els procediments i s’ha alertat del perill de “superficialitat” i la necessitat de salvaguardar “sempre el respecte a la veritat i els drets de les parts”. En aquest sentit, s’ha subratllat que el procés “no és contrari a la caritat pastoral” i que la pastoral judicial ha d’evitar idees que “culpabilitzen” per afavorir una discussió tranquil·la dels casos.
També s’ha parlat que cal una actitud “respectuosa” amb els divorciats que s’han tornat a casar, perquè sovint viuen situacions de “malestar o d’injustícia social” i pateixen “en silenci i en molts casos busquen a través d’un camí gradual arribar a participar més plenament en la vida eclesial”. Per tant, cal una pastoral “plena de misericòrdia”.
L’hora de discussió lliure s’ha centrat en experiències i models concrets de pastoral per als divorciats tornats a casar. És important, s’ha explicat, “evitar fer un judici moral, parlar d”estat permanent de pecat’ i intentar que es comprengui que la no-admissió en el sagrament de l’Eucaristia no elimina completament la possibilitat de la gràcia en Crist”. En aquesta perspectiva s’ha posat en relleu la importància de la “comunió espiritual” i que no hi ha “solucions fàcils” per a aquesta problemàtica.
Un altre dels temes tocats ha estat la preparació al matrimoni. S’ha tornat a repetir que s’ha de millorar i presentar als joves “la bellesa de la unió sacramental”, juntament amb una educació afectiva adequqada perquè no sigui només “una exhortació moralista”.
Sobre la pastoral de les persones homosexuals, s’ha insistit en la importància de l'”escolta” i en la dels grups d’escolta.