La d’aquest sacerdot és una vida de pel·lícula. Més encara, donaria joc per fer-ne més d’una, de pel·lícula. I és que Mn. Amador Roig (Sant Pere de Ribes, 1932) ha falsificat passaports, ha compartit vicissituds amb la tripulació d’un vaixell pirata i s’ha escapat a la nit sense el permís del rector. Però encara que puguin semblar extavagants, les seves accions sempre han estat motivades per un gran anhel de justícia. Ara que s’ha jubilat després d’haver servit els darrers anys a la parròquia de Sant Ferran de Barcelona, Mn. Amador Roig ha volgut deixar testimoni de la seva vida, que ell qualifica de “desigual”, en un llibre autoeditat: A cops de rem.

Aquesta història comença quan vostè era petit.
Sí, quan jo era petit, just a la postguerra, el meu pare va anar a la presó. El qui el va acusar ho va fer per enveja. Això em va portar, ja de gran, a plantejar-me què podia fer per tanta gent que sofreix injustícies. Vaig començar com a vicari a la parròquia de la Mare de Déu del Port, a Can Tunis. L’any 1959 vaig ser nomenat vicari de la parròquia de Santa Maria de Cervelló, a la zona dels pescadors del barri de la Barceloneta. Vaig passar-hi quatre anys i hi vaig ser molt feliç.

Va començar aleshores a actuar fora de la llei?
Em vaig introduir dintre els ambients més complicats. Un dels problemes greus era la famosa llei de vagos y maleantes, que va crear una quantitat tremenda de “lladres”. Em vaig posar tan dintre d’aquesta gent que quan repartien el botí, mai no em van excloure. Jo no buscava res, simplement era allí. Vaig viure la tensió d’una gent que només tenia com a solució malviure per viure. Vaig viure l’ambient de l’hampa i em vaig creure obligat a fer activitats il·legals.

¿?
La persona a qui li imposaven la llei de vagos y maleantes quedava marcada per tota la vida i privada de l’estat legal necessari per poder trobar feina enlloc. Tampoc li era possible treure’s el passaport ni cap altre document. En un dels meus viatges a Madrid, vaig descobrir el funcionament del departament on es classificava i es feia la tria dels papers penals. La meva feina va consistir en emanar els penals dues vegades el mateix dia en dues agències diferents. Uns els demanava de bon matí i els altres quan entrava de servei el funcionari de tarda. D’aquesta manera el segon militar preparava també unes noves respostes, i no trobava cap penal amb antecedents negatius: no eren al seu lloc perquè jo els havia demanat aquell mateix matí.

Podeu llegir tota l’entrevista descarregant-vos-la en PDF