Més de la meitat de les llars ateses per les deu Càritas diocesanes de Catalunya (55%) no poden portar una alimentació adequada i el 80% reconeix que ha hagut de deixar de comprar aliments frescos. El 39% afirma que no poden pagar les despeses escolars, ni els medicaments (45%) i el 55%, que no disposa de connexió a internet més enllà del mòbil. El 21,3% de les llars ateses no té cap ingrés, una xifra molt superior al 8,5% prepandèmia.

Aquestes són algunes de les dades de l’estudi L’impacte de la inflació en les persones acompanyades per les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, a partir d’una enquesta feta a 500 persones ateses per les deu Càritas diocesanes i que es va presentar en roda de premsa. Va ser el 6 de juliol durant la presentació de la memòria de Càritas Catalunya, que va atendre 249.182 persones el 2022, un 5% més que l’any anterior i un 17% més en relació a abans de la pandèmia. El 50% de les llars ateses són famílies amb infants i adolescents.

“És una dada preocupant, ja que ens parla de joves i infants exclosos, amb pocs recursos per continuar l’escolarització i, per tant, per tenir accés al mercat laboral i a un habitatge de cara al futur, i per trencar amb l’anomenada transmissió de la pobresa intergeneracional”, ha manifestat Pilar Ribas, representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya.

La roda de premsa ha tingut lloc al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida i va ser presidida pel bisbe Salvador Giménez, que va remarcar que la presentació de la Memòria 2022 “és un exercici responsable de transparència i de rendició de comptes davant dels diferents agents polítics, socials i econòmics i de la ciutadania catalana”. També hi han participat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Rafael Allepuz, director de Càritas diocesana de Lleida, i Francesc Arnàez, integrant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya.

Com a factors estructurals que expliquen el percentatge d’exclusió a Catalunya  (25% segons la taxa AROPE de risc de pobresa i exclusió) trobem novament la precarietat laboral i d’habitatge, i també les dificultats de regularització de la població migrant. Gairebé la meitat de les famílies no disposa d’un habitatge digne i una de cada 3 o 4 persones comparteixen pis amb altres famílies. “Què estem fent amb l’habitatge?”, s’ha qüestionat públicament Pilar Ribas, que ha recordat que “és un bé de primera necessitat i que, per tant, no podem deixar-lo en mans de la dinàmica del mercat. D’una banda, moltes famílies no tenen habitatge o tenen dificultats per mantenir-lo en condicions dignes; de l’altra, grans tenidors tenen molts habitatges buits pendents d’aquesta dinàmica del mercat”.

PILAR RIBAS

“Moltes famílies no tenen habitatge o tenen dificultats per mantenir-lo en condicions dignes; mentre que grans tenidors tenen molts habitatges buits pendents d’aquesta dinàmica del mercat”

Gairebé la meitat de les persones ateses és a l’atur, cosa que reflecteix l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social. És més, treballar tampoc no és garantia de tenir una vida digna, si tenim en compte que 1 de cada 4 persones ateses té una feina precària que no li permet cobrir les necessitats bàsiques. Una xifra que va en augment i que, segons Pilar Ribas, “ens parla d’un mercat laboral que genera precarietat i exclusió i que afecta principalment les dones i les persones en situació administrativa irregular, que són un 34% de les persones ateses”.

Per això, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha recordat que “no es pot combatre la pobresa amb migradesa de pressupostos“. “Estem cansats de reclamar als nostres responsables públics canvis urgents necessaris per fer possible la supervivència de prop de dos milions de ciutadans de Catalunya en situació de vulnerabilitat.”

FRANCESC ROIG

“No es pot combatre la pobresa amb migradesa de pressupostos”

Coincidint amb un nou període electoral, Roig ha recordat les mesures que demanen a les diferents administracions: garantir l’efectivitat dels drets humans, prevenir l’exclusió residencial de persones en situació de vulnerabilitat, desenvolupar un Pla Integral de Cures, garantir el dret a una bona administració, desenvolupar polítiques d’ocupació resilients i inclusives, promoure una política migratòria que contempli oportunitats més enllà del mercat laboral, la protecció efectiva de les víctimes de violència masclista i unificació estatal efectiva dels criteris d’actuació, i garantir que la cooperació al desenvolupament contribueixi a l’enfortiment de la societat civil en tercers països.

Segons Roig, “bona part de la classe política es fa la desentesa a les nostres veus d’alerta” i “prediquem en el desert de la indiferència”, però això no treu que Càritas Catalunya continuï actuant en bé de les persones a partir de tots els seus programes i projectes d’acció social, als quals el 2022 va dedicar més de 40 milions d’euros. La principal partida (30,85%) és per a la cobertura de les necessitats bàsiques.

El 71,80% dels ingressos de les Càritas diocesanes de Catalunya provenen de fonts privades, mentre que només el 28% de fonts públiques. Tot plegat gràcies a la col·laboració desinteressada de gairebé 12.000 persones voluntàries i als 23.000 col·laboradors econòmics.