La canonització de Joan XXIII i Joan Pau II, esperada i molt viscuda amb fraternitat, ha estat també marcada per la diversitat de sensacions. “El més important és viure amb el cor l’esdeveniment i notar que formem part de l’Església de la unitat.” Aquesta frase, pronunciada pel sacerdot Marc Bosch, que acompanyava un grup de 60 persones de la parròquia de la Medalla Miraculosa de Barcelona, resumeix el principal sentiment present en l’ambient juvenil viscut entre els centenars de milers de pelegrins que van participar en la celebració.
I és que l’important no era veure el papa Francesc físicament de prop, amb els seus gestos de proximitat, o veure amb els propis ulls les imatges dels nous sants. Ni tan sols era necessari arribar físicament a la plaça de Sant Pere per participar en l’esdeveniment. Fins i tot la majoria dels grups de pelegrins havien celebrat l’Eucaristia anticipada la tarda o el vespre de dissabte “per si un cas”. Uns la van celebrar en diverses esglésies de Roma, i altres en el vaixell de Grimaldi Lines que va portar centenars de persones de Barcelona a Roma.
Pelegrins en vaixell
D’altra banda, en el viatge de tornada en vaixell, hi havia un grup de 600 joves que tornaven del pelegrinatge, organitzat per la Comissió de Pastoral Juvenil de la Conferència Episcopal Espanyola. En absència del bisbe de Solsona, Xavier Novell, president d’aquesta comissió des del març però amb compromisos adquirits anteriorment, acompanyaven l’expedició el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, i el d’Astorga, Camilo Lorenzo. També hi eren el delegat de Pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, Bruno Bérchez, i el de Vic, Jaume Casamitjana.
Mons. Munilla va destacar, sobre aquest esdeveniment, que “per a un jove d’avui és molt important que el seu pastor no sigui només un mestre de la veritat, sinó també un testimoni sant, com ho van ser Joan XXIII i Joan Pau II”. En aquesta línia, va afegir que “els joves valoren sobretot l’autenticitat, fins i tot encara que de vegades no hi estiguin d’acord”.