A l’audiència general d’aquest dimecres, el papa Lleó XIV ha tornat a fer una crida a la pau al Líban, només dos dies després de la mort del capellà catòlic Pierre El-Rahi, que va perdre la vida a causa d’un bombardeig israelià quan es dirigia a ajudar un feligrès ferit. El Pontífex ha recordat que la situació humanitària és cada vegada més delicada en aquest país de l’Orient Mitjà, on la comunitat cristiana està especialment colpejada.
Així ho ha expressat també la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada, conscient que l’espiral del conflicte podria posar fi a la presència històrica dels cristians al Líban si les pressions actuals superen la capacitat de resistència de moltes famílies. L’entitat calcula que prop de 700.000 persones ja han hagut d’abandonar casa seva, una crisi humanitària que se suma a la greu situació econòmica que ja travessa el país.
Per tractar aquesta qüestió, aquest dijous 12 de març Ràdio Estel ha entrevistat Josué Villalón, membre del departament de comunicació d’Ajuda a l’Església Necessitada Espanya. Villalón ha analitzat la situació actual dels cristians de l’Orient Mitjà, i ha aportat el testimoni d’Abu Samra, una cristiana i professora de la Universitat Sant Josep de Beirut que viu en primera persona la crisi humanitària. Des dels afores de Beirut, mentre contemplava explosions des de la finestra de casa seva, Abu Samra ha explicat que aquest és un conflicte d’escala internacional “on paguen justos per pecadors”, i que amenaça d’esdevenir un factor més d’emigració per a moltes famílies cristianes.
Entrevista a Josué Villalón, d’Ajuda a l’Església Necessitada Espanya
Quina és ara mateix la radiografia que feu de la situació dels cristians a l’Orient Mitjà?
La comunitat cristiana a l’Orient Mitjà fa dècades que viu una profunda crisi. És una situació marcada per diferents factors: l’amenaça de l’extremisme religiós, els conflictes armats que afecten la regió i també les conseqüències econòmiques i socials que tot això comporta. Ho hem vist en diferents països durant els darrers anys i també en conflictes recents, com el de Gaza, on hi ha una minoria cristiana però amb una presència real. Aquests cristians són una veu que aposta per la pau i que pot contribuir a construir un futur d’esperança, de diàleg i d’encontre. Per això és molt important que entre tots defensem la presència cristiana a l’Orient Mitjà. El nou esclat de violència desperta els fantasmes del passat. Fa un temps hi havia un ambient més esperançador, però ara tornem a viure moments d’una gran preocupació pel futur de les comunitats cristianes. La seva presència és important per a tota la societat, perquè promouen el diàleg, l’encontre i fins i tot el perdó.
Què ha suposat per a les comunitats cristianes del Líban la mort del capellà maronita Pierre El-Rahi?
Ha estat un cop molt dur, especialment per a la comunitat cristiana del sud del Líban. En aquella zona ja viuen en un context molt complicat, perquè els cristians hi són una petita minoria, a diferència d’altres regions del país on tenen una presència més important. Mossèn Pierre era un testimoni molt clar de la presència de l’Església en llocs de conflicte. Era un sacerdot que es quedava al costat del poble i que servia especialment els qui més pateixen. Va morir quan anava a ajudar uns feligresos que havien patit un atac a casa seva. En aquell moment es va produir el bombardeig i no va poder sobreviure a les ferides causades per l’atac israelià. També cal dir que el funeral ha estat un gran exemple del que significa ser cristià al Líban i a l’Orient Mitjà.
“Moltes parròquies, institucions eclesials i comunitats religioses han obert les portes per acollir persones que han hagut de fugir de casa seva”
Quines dades teniu sobre les persones desplaçades i com està actuant l’Església davant d’aquesta emergència?
La situació és molt greu. En els primers dies del conflicte els mitjans parlaven d’uns cent mil desplaçats, però els nostres socis de projectes al Líban ens indiquen que la xifra ja supera els 700.000 desplaçats. No només passa al sud del país. També afecta zones de la capital, Beirut, especialment alguns barris del sud de la ciutat. Davant d’aquesta situació, l’Església està completament bolcada amb les famílies que demanen ajuda. Moltes parròquies, institucions eclesials i comunitats religioses han obert les portes per acollir persones que han hagut de fugir de casa seva. Nosaltres col·laborem amb els bisbes dels diferents ritus catòlics presents al país per reforçar els projectes que ja teníem en marxa i també per posar en marxa noves iniciatives que permetin acollir i ajudar aquestes famílies.
“Fins i tot una petita aportació pot contribuir a sostenir aquestes comunitats que volen continuar vivint la fe i mantenir viu l’Evangeli en la seva terra”
Per què és tan important mantenir la presència cristiana a l’Orient Mitjà?
Ells viuen a Terra Santa, a la terra on va néixer, viure i morir Jesús. Per tant, és un lloc fonamental per a la fe cristiana, la seva terra ancestral. La presència cristiana a l’Orient Mitjà es remunta als primers segles del cristianisme, i per tant és part de la seva identitat i de la història d’aquelles societats.
La solució als conflictes no pot ser que aquestes comunitats desapareguin o que marxin. La solució ha de ser que puguin continuar vivint en pau a la seva terra. Els cristians aporten una gran riquesa cultural, social i també econòmica. Pensem, per exemple, en el valor de les peregrinacions a Terra Santa o també al Líban, que és una terra profundament bíblica —de fet, apareix més de setanta vegades a la Bíblia. Des d’Occident, on tenim el privilegi de viure en pau i amb més recursos, podem ajudar-los. Fins i tot una petita aportació pot contribuir a sostenir aquestes comunitats que volen continuar vivint la fe i mantenir viu l’Evangeli en la seva terra.
“L’Església té també una gran experiència d’acompanyament en contextos de conflicte arreu del món, sempre al costat de les persones que més pateixen”
Quin paper pot tenir la Santa Seu en aquest context de conflicte?
El paper de la Santa Seu és molt important, tot i que també és delicat. L’Església no és una potència política, militar ni econòmica. Però té una autoritat moral i espiritual molt significativa. La diplomàcia de la Santa Seu treballa sempre a favor del diàleg, de la trobada i de la fraternitat entre els pobles. Com recordava sovint el papa Francesc, cal construir una fraternitat humana que ens enriqueixi a tots. L’Església té també una gran experiència d’acompanyament en contextos de conflicte arreu del món, sempre al costat de les persones que més pateixen. Per això ens unim a la crida del papa Lleó XIV per demanar la pau i per treballar per la pau cadascú des del seu àmbit.
