Els esquerps sobre l’espatlla

i els manyacs a sota el braç;

Els pastors de xais i ovelles

mai no es mouen del seu jaç.

Als voltants de casa seva

hi ha una cleda i un ramat.

Veu sovint la fesomia

d’un conviure assolellat.

Li encanten les becaines,

remugant dormint al ras: 

Els pastors…

Els anyells fent-se carícies

ben sovint amuntegats,

es poleixen i s’endrecen

els llanams esparracats

per bardisses que mosseguen

als ramats que van de pas:

Els pastors…

Amb la llengua suavitzen

la ferida i l’esvoranc,

les orelles i les potes

amb els seus grumolls de sang

per les burxes i punxades

i el rosec dels bardissars;

Els pastors…

Reposant sobre la panxa

i la falda maternal

suavitzen amb moixaines

les asprors del corc del mal

esquivant les fredorades

que s’enganxen ran del nas:

Els pastors…

I en l’ambient que ens recargola

un pastor model ha vist,

la figura falaguera

que en el món de l’imprevist

aplançona les durícies

d’un ambient falç i mordaç:

Els pastors…

Això veu mil cops al dia

i repensa: – Déu n’hi do!

i us ho dic a batzegades

que JO SOC EL BON PASTOR

oferint les meves prades

jo us atrapo a cada pas:

Els pastors…

-Amb carícies que amanyaguen

i el rebuig de tot menyspreu

ombrejant tot l’Hemisferi

sota l’ombra de la creu,

reposant damunt la falda

o portant-vos sota el braç:

Els pastors…

Bon Pastor, per les ovelles,

les ovelles i els anyells,

les manyagues, les esquerpes

que emboliquen desgavells.

El pastor que fa moixaines

a les galtes, faç a faç:

Els pastors…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 2/4/2024