Ens estem acostumant a la paraula sinodalitat, que fins fa poc era pràcticament desconeguda. L’Església universal ha entrat en un intens procés de reflexió conjunta que ha de portar-nos a reforçar la participació de tots en el discerniment i la presa de decisions. Ser cristià suposa formar part d’una comunitat fraterna on cadascú té el seu lloc i la seva dignitat, com també la seva pròpia missió al servei de tothom, i on cadascú ha de tenir la seva pròpia veu. La comunitat existeix realment quan hi ha acolliment i respecte dels uns envers els altres, sense excepcions i sense exclusions. Perquè la sinodalitat sigui un fet, cal que hi hagi una actitud d’escolta mútua i de diàleg sincer.

Hem après que sinodalitat vol dir fer camí junts. Tanmateix, per a nosaltres caminar junts o decidir entre tots adquireix un significat que va més enllà del que pot tenir en altres institucions o grups humans. L’element fonamental que caracteritza específicament la comunitat cristiana és la presència de Jesús. Estem units i reunits en nom de Jesús i entorn d’ell, i això és el que dona sentit a tot el que som i fem. Caminem junts, però no pas nosaltres sols, sinó amb Jesús. Per a nosaltres, Jesús no és tan sols un mestre del passat, sinó que és present avui i sempre enmig nostre. Ell és el guia i capdavanter, ell marca el camí i convida a tothom a seguir-lo.

Per això, en les nostres reflexions i decisions, és essencial escoltar-lo a ell, que continua parlant en el seu Evangeli i per mitjà de l’Esperit que ens acompanya en tot moment. Hem d’escoltar-nos mútuament, però sobretot hem d’escoltar junts la veu de Jesús que camina amb nosaltres. Hi ha una expressió de Teresa de Jesús que és un bon resum, en forma de pregària, de l’esperit sinodal cristià: «Caminem junts, Senyor.»