El P. Cristóbal López, salesià, és el nou arquebisbe deRabat, la capital del regne del Marroc. Natural de Vélez Rubio (Almería),coneix bé la realitat marroquina perquè va estar treballant en aquell país desdel 2003 fins al 2010: fou director de la comunitat salesiana, del col·legi icentre de formació professional Don Bosco (Kenitra). El fet que passés la sevainfantesa i joventut a Badalona i que l’ordenant principal hagi estat elcardenal Omella, ens fan més propera la seva figura.
Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, iMario Marazziti van escriure un llibre titulat Euráfrica: lo que no se dicesobre la inmigración. Lo que se podría decir sobre Europa (2005). Els autorsdefensen que sense un destí comú amb Europa, Àfrica té poc futur i que Europasense Àfrica perd gran part de la seva significació. Caldria parlar d’un solcontinent, Euràfrica, per la gran quantitat de vincles històrics, religiosos iculturals que ens uneixen. Són solament catorze quilòmetres els que separenEuropa d’Àfrica per l’estret de Gibraltar. La presència en els campionatseuropeus d’estrelles com Thomas N’Kono o Samuel Eto’o, és la prolongaciócontemporània d’una successió de relacions històriques. Sense ànim de serexhaustius, des de sant Agustí, africà i pare de l’Església llatina, passant aRamon Llull, que feu tres estades missioneres a Tunísia, fins a Carles deFoucauld, el místic del desert. Els temps de l’esclavatge es caracteritzà perun vaivé d’africans que arribaren a sumar un 15% de la població de Sevilla alsegle XVI. Alexandre Dumas era mestís. Marià Fortuny i Josep Tapiró forenpintors catalans actius al nord de l’Àfrica. Antoni Gaudí projectà un granedifici per a les missions franciscanes de Tànger que es considera precedent dela Sagrada Família. Miquel Barceló hi feu llargues estades creatives. Però lacolonització europea va esborrar les petjades de la història d’Àfrica, en elmateix sòl africà i en la diàspora.
Al «Primer Pla» d’aquest número de CatalunyaCristiana, la nostra redactora Rosa María Jané, recollint el testimonid’experts com el bisbe de Tànger, Santiago Agrelo; José Luis Pinilla, directorde Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola; Gabriel Delgado, directordel Secretariat de Migracions de Cadis i Ceuta, i l’activista i periodistaHelena Maleno, premi Mundo Negro a la Fraternitad 2017 pel seu treball amb elsemigrants que intenten arribar a Europa pel Mediterrani, traça un quadre real idramàtic de les migracions a Europa des del que s’anomena la Frontera Sud. Undrama humanitari creixent i una font de sofriments inútils que haurien pogutser evitables amb previsió, generositat i altura de mires per part dels païsoseuropeus.
