Teresa Lourdes Gené Camps, consagrada de l’Orde de Verges des de l’any 2008, té els estudis de Magisteri i també és llicenciada en Psicologia i diplomada en Ciències Religioses. Actualment, és delegada d’Ensenyament i Cultura, delegada d’Escoles de Formació del Laïcat i encarregada de la coordinació diocesana del Sínode al bisbat de Solsona. També és Treballadora Apostòlica de la diòcesi solsonina, treballant més concretament a la Unitat Pastoral Parroquial de Berga.

Aquest mes de març tenen lloc les preinscripcions escolars. Què diria als pares perquè apuntin els fills a l’assignatura de religió catòlica?

Els diria que no dubtin d’inscriure el seu fill a classe de religió, perquè és una àrea que suma i aporta molt a la persona, ja que la religió ofereix tot el conjunt de valors que potencien la dignitat de la persona i la seva llibertat i és que només quan la persona coneix en veritat, es pot dir que és lliure per decidir.

Per què és important la classe de religió? Què aporta?

La classe de religió assegura, en primer lloc, l’educació integral de l’alumne en totes les seves dimensions facilitant-ne el bon desenvolupament de les seves capacitats personals.

El treball en aquesta àrea ajuda l’alumne a conèixer-se millor i en propicia l’interrogar-se sobre les qüestions bàsiques que donen sentit a la vida…, qüestions fonamentals que afecten totes elles la felicitat de la persona.

Aporta també poder conèixer les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i de tot el patrimoni cultural en el qual estem immersos, ja que és clara la influència del cristianisme en la nostra cultura i en la nostra història. Desconèixer-ho seria privar la persona de tots aquests coneixements.

En temps de Quaresma, com viu aquest camí de preparació per a la Pasqua?

El temps de Quaresma sempre és per a mi un temps especial: temps de revisió de vida i de bons propòsits. El ritme trepidant que sovint es porta no facilita gaire l’aturar-se per reflexionar i pensar. La immediatesa que demanen tantes coses, treu l’espai per al silenci i la solitud, tan necessaris per ressituar allò que va esdevenint-se dia a dia.

És el temps en que m’agrada fer quelcom de particular per reviure allò que se’ns diu el dimecres de cendra en el moment de la imposició de la cendra: “Converteix-te i creu en l’Evangeli”. És per això que acabo de començar uns exercicis espirituals que demanen dedicar una bona estona diària a la reflexió, meditació i pregària. D’aquí és d’on neixen els bons propòsits que deia al principi: un temps de conversió per fixar més la meva mirada en el Senyor i deixar-me transformar i guiar per Ell, camí de la Pasqua.

Com va descobrir la seva vocació, la voluntat de Déu per a la seva vida?

Als 18 anys vaig sentir una primera crida a la missió. M’impactava molt veure imatges de nens del tercer món vivint en la misèria i pensava… i tu Teresa, no hi pots fer res? Però la meva voluntat era la de tenir una família i aquesta primera crida la vaig deixar molt arraconada. Al cap dels anys notava que alguna cosa em faltava i vaig replantejar-me de nou què em podia estar demanant el Senyor. Tenia molt clar que no em sentia cridada a una vida religiosa; sí que, en canvi, tenia desig de conèixer altres formes de vida de consagració. Va ser així com vaig arribar a saber de l’Orde de Verges. Vaig voler conèixer-ne el carisma, el vaig aprofundir i el vaig discernir a la llum del que el Senyor em podia estar demanant. És aleshores quan vaig adonar-me que el Senyor em demanava de ser allò propi d’aquest orde, una “laica consagrada enmig del món” i amb aquest compromís vers el Senyor és com intento viure el meu dia a dia.

Penso que quan la voluntat de Déu i la pròpia coincideixen s’és feliç. Així és com em sento jo, una persona molt feliç, perquè no oblidem que la felicitat de l’home rau en fer la voluntat de Déu, una voluntat que es va descobrint en el dia a dia a través d’aquesta relació personal amb un Déu que és un Pare bo, que t’estima i que vol el millor per tu.

Quina és la seva tasca com a treballadora apostòlica?

El meu camp d’acció és ampli i pot anar des de coordinar i impulsar la pastoral i altres activitats d’un conjunt de parròquies a tenir responsabilitats pastorals en l’àmbit diocesà i haver de vetllar perquè els propòsits i objectius pastorals s’esdevinguin. La sort que tinc és que m’encanta la meva feina i gaudeixo molt fent-la. Com ja s’ha dit, actualment estic de treballadora apostòlica en la Unitat Pastoral Parroquial de Berga, compartint treball d’equip amb els mossens d’aquesta Unitat i amb altres persones implicades molt directament en el treball parroquial/diocesà. Per a mi el treball d’equip és peça important en aquest treball pel Regne!

Quines activitats organitzen des de “Escoles de Formació del Laïcat” del bisbat de Solsona?

Amb l’objectiu de complir el mandat de Jesús: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15), al qual som convidats tots els batejats a respondre, va néixer al bisbat -ja fa una bona colla d’anys- una eina formativa molt important: l’Escola de Formació de Laics, en la qual varen formar-s’hi, en les seves diferents modalitats (Curs Introductori, Bàsic i d’Aprofundiment), moltes persones.  

Amb el temps vàrem trobar-nos, però, amb persones que començaven a fer camí en el si de l’Església i ens adonàvem que aquesta formació que s’oferia els quedava llunyana i amb ella no arribàvem a donar resposta a allò que el seu cor anhelava… Ens calia passos previs. És aleshores que vàrem començar a explorar arreu altres vies formatives i és així com va arribar a la diòcesi l’Escola d’Evangelització Sant Andreu, amb tot un programa formatiu molt ampli que nosaltres apliquem (consulteu www.evangelizacion.com).

Actualment el bisbe Francesc Conesa ha cregut oportú nomenar-me delegada diocesana de les Escoles de Formació del Laïcat i, amb tot un equip, estem repensant un nou estil i proposta formativa diocesana per tal que la persona pugui escollir allò que més desitgi per envigorir i enfortir la seva fe. Tenim ben definida, doncs, una via formativa (l’EESA Solsona) i estem treballant per una segona via que començarà a portar-se a terme, si Déu vol, el proper curs acadèmic 2024-25.

“Per una Església sinodal: Comunió, participació i missió” és el lema del camí sinodal que està recorrent l’Església. Quina ha estat la implicació del bisbat de Solsona en aquest camí?

La veritat és que el treball proposat pel Sínode ha estat un treball molt coordinat a nivell diocesà que ha comptat amb tot un conjunt ampli de persones que s’hi han implicat molt. L’equip motor diocesà ha treballat, paral·lelament, amb els coordinadors parroquials de les diferents zones del Bisbat i aquest treball “sinodal” ha estat molt reeixit. En la seva primera fase varen ser moltes les persones que varen fer aportacions diverses i molt interessants.

Personalment crec que el treball pel Sínode ha estat un treball molt revitalitzador a les diòcesis, perquè ha fet prendre consciència que l’Església és comunitat de batejats i que, en aquesta comunitat, tots hi hem de poder dir la nostra. Ha estat el temps del diàleg i de l’escolta atenta d’uns i altres per poder discernir allò que l’Esperit demana a la nostra Església.

El Sínode no ha acabat, el Sínode continua… I nosaltres continuem treballant-hi de ple perquè la missió de l’Església sigui possible a través de l’aportació de tots i cadascun dels qui en formem part. L’Esperit parla i cal estar atents a tot allò que ens pugui estar demanant. Un treball molt esperançador!