Jesús es troba amb el cec de naixement, que no demana res. Tanmateix ell actua, amb una clara intenció: mostrar els prodigis de Déu envers la porció de la creació que som la humanitat. Òbviament, l’actuació de Crist té més d’un sentit espiritual: Crist atorga una llum nova per veure-s’hi; vol conferir a la humanitat, cega per causa del pecat, una Llum divina i celestial. La llum que ens proposa Crist en l’evangeli d’avui és el símbol sagrat de l’Esperit Sant que rebem en el baptisme i que transforma el nostre ésser. Si fem una relectura espiritual contemporània d’aquesta escena de la vida de Crist, podem descobrir-hi tota una inspiració per viure de manera sorprenent i engrescadora el nostre context històric.
El cec és la societat contemporània que ens toca viure: fluida, plàstica, sofisticada pel desenvolupament tecnològic, però poc estable, i que li costa sostenir-se en valors morals transcendents. Crist és el Fill etern del Pare que es compadeix de la nostra condició actual i ens vol oferir el valor perenne de l’Esperit Sant: la comunió de vida, amor i esperit amb el Pare etern. Crist ho fa per mitjà d’un diàleg amb els nostres coetanis, a través dels signes pobres de l’Església contemporània, signes pobres però eficaços als ulls de Déu: el testimoni de les parròquies i moviments i dels fidels en particular que confessem, celebrem, vivim i preguem el Déu, Trinitat santíssima, font de vida i força sobrenaturals; que no ens abatem pels vaivens del món present, ans ens mantenim amb la fermesa senzilla de la fe i la humilitat. Tota aquesta riquesa brolla de la gràcia del baptisme i és missatge subversiu enfront d’una societat cada cop més biotecnològica i confiada en les projeccions artificials dels algoritmes i en la capacitat ultraràpida d’interrelacionar dades, amb fins immediats.
Crist, avui com ara, il·lumina la nostra realitat: parteix d’allò que tenim, i Ell ho ungeix amb la saliva, que és símbol de l’Esperit Sant; perquè és en l’Esperit Sant com Déu Pare vol rescatar-nos del pecat i conduir-nos a la màxima expressió de la nostra humana condició: la santedat en Crist, mort i ressuscitat. D’aquesta manera, els signes pobres del nostre quotidià, biotecnològic i algorítmic, podran donar glòria a Déu, ser font de felicitat i una doll de justícia i promoció de la dignitat de tothom.
Per tant, amb intensa dedicació, conreem les ciències contemporànies, i conreem també les ciències de l’esperit, senzilles i universals, com universal és el llenguatge de Déu: la caritat cristiana.