Càritas diocesana de Barcelona ha celebrat 70 anys sense un no per a ningú. El 2013 va atendre 165.263 persones en un moment en què el nombre de persones ateses no deixa d’augmentar, alhora que ho fan les seves necessitats més bàsiques. El 2013 Càritas va atendre més del doble de persones que el 2007. Una de cada tres persones ateses és menor d’edat. Càritas de Barcelona té el gran repte de prosseguir amb la seva gran tasca, ara amb un nou director, Salvador Busquets.

165.263 persones ateses el 2013 per Càritas Barcelona. Què ens diu aquesta dada?
Diverses coses. Primer, molt patiment per a massa persones. Un patiment, unes dificultats que afecten el dia a dia, els anhels profunds, el projecte vital de ciutadans com nosaltres. També que com a societat no ho estem fent prou bé, ni nosaltres ni aquells en qui vam dipositar la confiança per a la gestió pública. D’una banda, hi havia deures que no es van fer, com l’adaptació en alguns temes de la legislació espanyola a la normativa europea, més respectuosa amb les persones, com és en el cas dels desnonaments. De l’altra, no sempre es veu una sensibilitat prou adequada per atendre qui ho ha perdut tot, des de la comprensió de la seva situació.

Què és Càritas per a vostè?
Càritas és de les entitats més complexes que en aquest moment estan intervenint en el camp social, i al mateix temps, de les que ho està fent millor. Al llarg dels últims vint anys, he coincidit amb professionals de Càritas en diferents moments i sempre m’ha sorprès el rigor amb què presentaven les dades, la informació i el nivell de coneixement de les situacions, i la generositat amb què actuaven i ens cridaven a actuar. No m’imaginava mai que acabaria treballant a Càritas!

Com definiria el treball que fa?
Fa una feina complexa perquè atén col·lectius molt diferents que, per tant, necessiten respostes també diferents. Per a mi, entrar a Càritas representa tot un repte en el sentit de si sabré entendre què es necessita a cada moment —tenint en compte que hi ha un equip de professionals molt compromesos i generosos…—, de si sabré estar prou atent a les demandes. Càritas dóna una resposta com a Església i ara ho fa en el context d’una forta crisi. Potser hem d’acceptar que no tenim solució per a tot, però això no treu que no hi haguem de ser presents. Càritas té una dimensió de transformació de les condicions de vida de les persones, però també de solidaritat que va més enllà de l’acció concreta. De vegades és la simple presència en situacions límit tot i saber que no s’hi pot fer res. Tots els que formem Càritas, tant els professionals com especialment els voluntaris, hem de ser capaços de transmetre aquesta proximitat i aquest acompanyament. El paper de Càritas és estar al costat de les persones, sobretot de les més empobrides per aquesta crisi que fa set anys que dura, per acompanyar-les, per oferir-los uns serveis mínims que puguin alleugerir la seva situació, i per defensar-les explicant el que passa i fent propostes.

Vostè és economista…
L’economia ajuda a explicar el que ha passat, però les causes últimes moltes vegades se situen en el nivell de les actituds. Hi ha dues paraules que eren tabú quan jo era jove i que potser caldria recuperar: l’avarícia i la cobdícia, que semblen no tenir límit.

Podeu llegir tota l’entrevista descarregant-vos-la en PDF