El ministeri de Jesús es veu sovint enterbolit per les amenaces constants de les autoritats. Fariseus, grans sacerdots, els notables del poble i els herodians (partidaris de la monarquia d’Herodes) volen fer morir Jesús. Els fariseus i els herodians volen comprometre Jesús, mestre i, per tant, una veu autoritzada, amb una pregunta sobre el pagament d’impostos al Cèsar. En el judaisme contemporani de Jesús, Déu era l’únic Senyor i pagar el tribut al Cèsar era entès com un reconeixement a l’emperador com a Senyor. Els enemics de Jesús pretenen desacreditar-lo davant del poble si respon que cal pagar el tribut, o bé que els romans l’empresonin si diu que no s’ha de pagar.
Abans de la pregunta, però, els enemics de Jesús l’ensabonen amb una bella descripció. És probable que aquesta descripció sigui precisament el que pensava el poble sobre Jesús: diu la veritat, ensenya el camí de Déu, no fa distinció de persones i només vol complaure Déu. Jesús, conscient que aquelles paraules en boca dels fariseus i els herodians eren buides de contingut i que les seves intencions eren malicioses, respon de manera molt subtil. No diu que no s’hagi de pagar el tribut, sinó que cal retornar els diners al Cèsar.
Jesús no qüestiona si s’han o no s’han de pagar els tributs. La qüestió més important de l’escena rau en la segona part de la resposta que fa Jesús: “Retorneu a Déu allò que és de Déu.” Jesús respon una pregunta que, de fet, els seus enemics no li fan. Totes les coses, les del cel i de la terra, els animals i les plantes, les dones i els homes, els regnes i els reis pertanyen a Déu, el seu creador. Estimar i escoltar Déu, retornar-li allò que és seu, és el precepte dels preceptes. No es tracta de fer una diferència en les nostres vides entre allò terrenal i allò espiritual. Hem de donar gràcies, de complaure Déu que ho abasta tot, d’estimar Déu i els germans sense mesura.
Certament que l’exigència de Jesús en aquest fragment no té límits i abraça tots els àmbits de la nostra vida. La pregària i l’amor a Déu i al proïsme ens portarà a seguir el camí que ens proposa Jesús. Un camí d’alliberament, però costerut: no es tracta de complaure els homes i fer-ne distincions, sinó de complaure Déu i retornar-li allò que li pertany, a escoltar la Paraula i ensenyar el seu camí.
