El Sínode vol oferir al món la bellesa del missatge cristià de la família

En el discurs d’obertura dels treballs del Sínode sobre la Família, el cardenal Peter Erdo, arquebisbe de Budapest (Hongria) i relator general del Sínode, ha presentat els treballs de l’assemblea i ha destacat els punts principals sobre els quals es desenvoluparà la discussió.

El cardenal ha subratllat que l’assemblea vol proposar novament al món “l’encant del missatge cristià” sobre el matrimoni i la familia, i donar “respostes reals i plenes de caritat” en la perspectiva de la misericòrdia.

En una societat que viu només d’emocions, en la qual la vida “no és un projecte, sinó una sèrie de moments” i on “el compromís estable sembla temible” ha fet que l’ésser humà sigui molt fràgil, ha dit el purpurat. I és aquí, on l’evangeli de la família es presenta com un “remei”, una “veritat medicinal” que cal proposar.

El cardenal Erdo ha subratllat que no és temps per al “catastrofisme o l’abdicació” dins de l’Església: “Hi ha un patrimoni de fe clar i àmpliament compartit. (…) El matrimoni i la família són àmpliament vistos com a ‘patrimoni’ de la humanitat que cal protegir, promoure i defensar“.

“No es qüestiona la doctrina de la indissolubilitat del matrimoni”, ha comentat el cardenal Peter Erdo, “en aquest Sínode no es discuteix sobre les qüestions doctrinals, sinó sobre les qüestions pràctiques de natura exquisidament pastoral”. Per això, és necessària més formació, especialment per als promesos, perquè siguin plenament conscients de la dignitat sacramental del matrimoni, basat en la “unicitat, fidelitat i fecunditat”, i que és “una institució de la societat”.

Escola d’humanitat

Tot i que amenaçada per “factors disgregadors”, com el divorci, l’avortament, la violència, la pobresa, l’abús, la precarietat o les migracions, la família sempre és una “escola d’humanitat”, ha constatat l’arquebisbe de Budapest: “La família és gairebé l’última realitat humana acollidora en un món determinat gairebé exclusivament per les finances i la tecnologia. Una nova cultura de la família pot ser el punt de partida per a una civilització humana renovada.”

Sobre les situacions familiars difícils, el cardenal Erdo ha posat en relleu que l’Església és una “casa paterna” i que cal “una acció pastoral familiar renovada i adequada” sobretot perquè se sentin estimats per Déu i per la comunitat eclesial, en una perspectiva misericordiosa que no cancel·li la veritat i la justícia”.

La misericòrdia, ha dit el purpurat, tampoc no anul·la els compromisos que neixen de les exigències del vincle matrimonial perquè continua subsistint fins i tot quan l’amor humà s’ha afeblit o ha cessat. “Això vol dir que, en el cas d’un matrimoni sacramental (consumat), després d’un divorci, mentre el primer cònjuge continuï amb vida, no és possible un segon matrimoni reconegut per l’Església.”

D’altra banda, a causa de la diversitat de situacions, el cardenal Erdo ha destacat la necessitat de “directrius clares” perquè els pastors de les comunitats locals puguin ajudar concretament les parelles amb problemes i no improvisar una “pastoral casolana”.

Pel que fa als divorciats tornats a casar civilment, el purpurat ha afirmat que es crearia confusió si només es concentra l’atenció “en la qüestió de la recepció dels sagraments”. Cal mirar un context més ampli, de preparació al matrimoni i d’ajuda als cònjuges per ajudar-los a entendre les raons del fracàs del primer matrimoni i identificar elements útils per a la invalidesa.

Si tenim en compte l’escassa consciència que hi ha sobre el sagrament del matrimoni i la difusió de la mentalitat partidària del divorci,” no sembla imprudent” considerar que no pocs matrimonis celebrats en l’Església poden ser no vàlids, ha assegurat el purpurat. D’aquí, el suggeriment de reconsiderar, en primer lloc, l’obligatorietat de la doble sentència pel que fa a la declaració de nul·litat del vincle matrimonial sempre que s’evitin “el mecanicisme i la impressió de concessió d’un divoci” o “solucions injustes i escandaloses”.

En aquest àmbit, ha explicat el purpurat, cal examinar més en profunditat la praxi d’algunes Esglésies ortodoxes, que preveu la possibilitat de segones núpcies i terceres connotades per un caràcter penitencial.

Evangeli de la vida

En la darrera part del seu discurs, l’atenció s’ha centrat en l’Evangeli de la vida, des del naixement fins a la mort natural. En aquest sentit, el cardenal Erdo ha demanat que no es deixi les famílies soles: “Rere les tragèdies familiars amb molta freqüència hi ha una soledat desesperada, un crit de patiment que ningú no ha sabut escoltar.”

Per això, és important “recuperar el sentit d’una solidaritat concreta”, superar la “privatització dels afectes” que buida de sentit la família; cal crear en el pla institucional les condicions que facilitin l’acollida d’un nen i l’assistència d’un ancià com “un bé social que cal tutelar i afavorir”. De la seva banda, l’Església ha de cuidar l’educació de l’afectivitat i la sexualitat, explicant el seu valor i evitant la “banalització i la superficialitat”.

Finalment, el purpurat ha dit que el repte del Sínode és proposar “més enllà dels cercles catòlics practicants i considerant la situació complexa de la societat”, l'”atractiu” del missatge cristià pel que fa al matrimoni i la família, donant “respostes veritables i impregnades de caritat”, perquè el món “necessita Crist”.





L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!