Accedim al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) acompanyant Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària i autora del llibre Condemnes compartides (Claret).

Els mercedaris són tota una institució en aquest i altres centres penitenciaris, tal com reconeix la directora, Soledad Prieto: “Els mercedaris i la resta de voluntaris de la Pastoral Penitenciària fan una gran tasca; són un pont entre dins i fora de la presó.”

Els principals elogis se’ls emporta el pare Jesús Roy, capellà de presons des del 1986, i des del 1997 de Wad-Ras i del mòdul de dones de Brians 1.“Em considero capellà d’una comunitat entre reixes”, diu el pare mercedari. “Som presència d’Església i de Déu en aquest món tan tancat, a través de coses senzilles: la paraula, el testimoni, la vida, la celebració de l’eucaristia, la caritat, la diaconia…” “El que sobretot demanen les internes és que les escoltis, que estiguis amb elles, que les estimis. Intento ajudar-les amb coses molt senzilles com portar-los fotos dels seus fills que m’envien les famílies per WhatsApp, roba, cigarretes i altres gestions. Intento ajudar-les en la mesura del que pugui perquè la presó sigui menys presó.”

JESÚS ROY

“Som presència d’Església i de Déu en aquest món tan tancat, a través de coses senzilles”

La particularitat de Wad-Ras és triple: és l’únic centre penitenciari íntegrament de dones i amb el tancament de la Model s’ha convertit en l’únic centre de règim tancat inserit a la ciutat —al cor de l’actual barri de Poblenou de Barcelona— i en el més antic. L’edifici es va construir l’any 1915, obra dels arquitectes Enric i Josep M. Sagnier. Va acollir durant dècades un centre de menors; d’aquí que sembli més una escola que un centre penitenciari. També és l’única presó de Catalunya amb un centre per a mares internes i els seus fills de fins a 3 anys.

Wad-Ras alberga actualment un total de 110 internes en règim ordinari, i 550 més en règim obert; en aquest darrer cas també s’hi inclouen homes. “En aquest centre sempre hem treballat amb visió de gènere”, afirma la directora de Wad-Ras, “perquè els homes s’han incorporat a la secció oberta a partir de l’any 2000 i s’han hagut d’adaptar a una presó de dones. A la resta de centres passa a l’inrevés; són centres d’homes on les dones ocupen un petit espai”.

SOLEDAD PRIETO

“En aquest centre sempre hem treballat amb visió de gènere”

Segons les dades del 2024 facilitades pel Departament de Justícia, els centres penitenciaris de Catalunya tenen 8.070 interns, 7.598 dels quals són homes i 472 dones. Per tant, les dones només representen un 6% de la població interna, que es distribueix entre Wad-Ras, Brians 1, Ponent, Mas d’Enric i Puig de les Basses.

La dona interna és majoritàriament de nacionalitat espanyola. De mitjana, té 42 anys, passa uns cinc anys a la presó i compleix condemna per robatori o tràfic de drogues. Les dones estrangeres són prop del 33,33% de les internes i, majoritàriament, entren a la presó per delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic.

Soledad Prieto encara hi afegeix un element més: “Des de la pandèmia, en els dos últims anys hem notat un augment de delictes violents de les dones envers els homes. Potser han patit violència i, en un moment donat, són elles les que acaben agredint l’home.”

AMBIENT FAMILIAR

El que més sobta en travessar la porta de Wad-Ras és l’ambient familiar que s’hi respira. La directora coneix una per una les internes, les circumstàncies que les han dut a la presó, el règim d’internament, el seu entorn… “És una gran satisfacció quan em trobo una interna al carrer que se n’ha sortit a la vida”, confessa. “Durant el temps que són aquí totes necessiten formació, empoderament i ocupar el temps, per això organitzem tallers, col·loquis, xerrades, cinema, teatre, moments d’esbarjo…”

“La meva rutina és treballar, treballar i treballar”, ratifica la Laura, que porta 1 any i 10 mesos d’internament a Wad-Ras. És l’encarregada de l’economat i treballa en tallers productius d’empaquetatge. “Treballo per no pensar, perquè, si penso massa, m’enfonso”, reconeix. Treballa de dilluns a dissabte i el diumenge el reserva per a la celebració de l’Eucaristia que presideix el pare Jesús, un referent per a totes: “Hi ha internes que no són creients i venen a missa per ell. M’ha passat d’estar enfadada amb una companya que m’havia fet alguna cosa, i després d’escoltar el pare Jesús, he anat a fer-hi les paus”.

LAURA

“Encara que la gent digui que a la presó hi entres sola i en surts sola, és mentida. En surts amb amigues, encara que siguin poques”

Com comenta el pare Jesús, “en tota comunitat cristiana és important la celebració eucarística, també a la presó. El dissabte celebrem al mòdul de dones de Brians 1 i el diumenge a Wad-Ras. Les internes viuen la celebració posant-hi el cor i el sentiment; viuen la fe de forma senzilla però veritable. Podrien no venir, però venen, i canten, i resen, i ploren, i això és important”. “Capellà i voluntari són dues mans molt necessàries a la presó de cara a portar el missatge de Jesús a les persones que estan privades de llibertat.”

“És un temps molt dur que no m’hauria imaginat mai que em tocaria passar, un temps que el passo esperant poder sortir”, ens comenta la Laura. Ella compta amb el suport de la seva família i de les companyes: “Encara que la gent digui que a la presó hi entres sola i en surts sola, és mentida. En surts amb amigues, encara que siguin poques.”

L’entrevista a la Laura la fem a l’espai on s’imparteix el curs de costura. A Wad-Ras també es fan altres cursos en conveni amb el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i el CIR (Centre d’Iniciatives per a la Inserció) com el d’auxiliar de perruqueria, que imparteix la Marina, de sis mesos de durada: “Estic contenta perquè s’esforcen moltíssim a aprendre un ofici que les pot ajudar en el moment que siguin fora de la presó.”

MARINA

“Estic contenta perquè s’esforcen moltíssim a aprendre un ofici que les pot ajudar en el moment que siguin fora de la presó”

UNITAT DE MARES

Wad-Ras té una altra particularitat: és l’única presó de Catalunya que té una Unitat de Mares, on les internes conviuen amb els seus fills de fins a 3 anys. Hi coneixem la Bárbara i la seva petitona de 9 mesos, la Bella.

La Bárbara té 29 anys i és xilena. Té un altre fill, de 7 anys, que va tornar a Xile, on viu amb la seva àvia. El pare també és a la presó, a Brians. “L’únic que vull és estar amb els meus fills; ells em donen la força necessària per llevar-me cada dia”, diu emocionada. “El meu fill gran em pregunta quan sortirem. Es pensa que estic amb la nena ingressada en un hospital. Li explicaré la veritat quan sigui una mica més gran.”

La Bárbara està en règim preventiu a Wad-Ras i espera que abans que la seva filla faci 3 anys ja sigui fora. Mentrestant, treballa en el repartiment de menjar i fa esport, i la seva nineta va a la llar d’infants del centre durant dues hores.

Una de les educadores responsable de portar els nens a la llar d’infants o a l’escola bressol fora de la presó és la Trini, treballadora de la cooperativa Tata Inti: “La meva missió és acompanyar i donar suport en el dia a dia de la criança. Faig de missatgera entre l’escola i les mares.”

Quan visitem Wad-Ras, la Unitat de Mares la integren 5 mares i 6 nens —hi ha una interna que té dos fills, d’1 i 2 anys. Per a les mares que es troben en tercer grau hi ha un conveni amb el projecte Àgora de les Filles de la Caritat.

“Són mares que porten una motxilla personal molt plena i que necessiten suport i reforçament per sentir que ho estan fent bé, els ensenyem models de criança diferents dels que han viscut a casa seva”, comenta la Trini, que és agent de pastoral de la parròquia de Crist Rei. “S’angoixen molt si estan malalts, si no saben com cuidar-los, si pensen que no són bones mares. Ajudem a desangoixar-les. Com més tranquil·les estan les mares, més ho estan els fills. Moltes són del culte i tenen molt present Déu, això també facilita les coses.”

TRINI

“Són mares que porten una motxilla personal molt plena i que necessiten suport i reforçament per sentir que ho estan fent bé, els ensenyem models de criança diferents dels que han viscut a casa seva”

La prioritat és mantenir un vincle positiu entre mares i fills, cosa que és fonamental en els primers anys de vida. “S’intenta per tots els mitjans que les mares surtin en tercer grau amb els nadons. Només en casos molt puntuals no s’aconsegueix”, afegeix la Trini.

DIFERÈNCIES DE GÈNERE

Com hem vist, Wad-Ras és una excepció en un món penitenciari molt pensat per i per als homes, cosa que té conseqüències en la normativa penitenciària, en els tractaments o els programes de reinserció. “Un exemple és l’alimentació”, explica la directora de Wad-Ras. “Les internes que arriben procedents d’altres centres agraeixen que la dieta inclogui més verdura. Una altra diferència té a veure amb el fet que les dones són més receptives al voluntariat. Hi ha diferències de gènere que s’han de tenir en compte.”

SOLEDAD PRIETO

“Hi ha diferències de gènere que s’han de tenir en compte”

Wad-Ras té data de caducitat. Les obres de la nova presó de dones de Barcelona, a la Zona Franca, començaran el 2026 i es preveu que estiguin enllestides el 2029. El nou equipament quadruplicarà la superfície de Wad-Ras. Justícia vol que sigui un espai dissenyat amb perspectiva de gènere, que millori la qualitat de vida de les internes i en faciliti la reinserció en societat.

 “Ara s’està treballant en el pla funcional del nou centre”, explica Soledad Prieto, que considera fonamental “que tingui una infermeria psiquiàtrica i una infermeria orgànica. També unitats residencials autogestionades d’un màxim de 30-40 internes”.

Pel que fa a la Unitat de Mares, una demanda molt concreta és comptar amb un espai on pugui accedir la família extensa sense haver d’entrar dins de la presó, com passa ara. Altres peticions són una àrea educativa prou àmplia, un gimnàs com el que tenen les presons d’homes i un departament per a les internes toxicòmanes. “Hauríem de comptar amb un Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de Drogodependències, com tenen a Brians”, afegeix la directora.

Li preguntem per la conveniència d’incorporar una Unitat Familiar Mixta, és a dir, un mòdul familiar per a parelles en què home i dona compleixen condemna i comparteixen l’internament amb els seus fills menors de 3 anys. El centre penitenciari d’Aranjuez és l’únic d’Espanya que en té. “Abans de decidir si posar en marxa una Unitat Familiar Mixta s’ha de fer una comparativa amb països del nostre entorn cultural”, respon Soledad Prieto. “En qualsevol cas, si és una previsió del reglament, s’hauria de contemplar. Tenim famílies, sobretot estrangeres, que podrien estar juntes o compartir espais amb els nens.”

Una de les internes, la Laura, té un altre suggeriment a fer: “El centre de visites és molt petit, les comunicacions es fan molt juntes, cosa que resta intimitat i dificulta mantenir una conversa amb condicions.”

En tot cas, com recorda Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, les presons han de caminar cap a un sistema més obert i proper a l’entorn, on els murs s’estrenyin i es faciliti la reinserció plena, que en el cas de les dones hauria de solucionar l’exclusió prèvia que han patit.