Les aigües del Mediterrani seran, aquest 2025, l’escenari d’una iniciativa que busca convertir aquest mar en un espai de trobada i de pau. Med25: Bel Espoir és el projecte impulsat per l’arxidiòcesi de Marsella sota la visió de Mn. Alexis Leproux, vicari episcopal i encarregat de les relacions amb el Mediterrani. A bord d’una goleta de tres pals, 200 joves de diferents països i religions emprendran una travessia que els portarà a diverses ciutats. L’objectiu? Fomentar el diàleg intercultural i interreligiós perquè aquests joves esdevinguin “artesans de pau a les seves comunitats”.

D’on sorgeix la iniciativa d’embarcar-se en el Bel Espoir?
Va néixer fa tres anys a Palerm, durant la meva primera visita a la ciutat. Allà vaig conèixer en Luca, un rescatador marítim, que em va parlar de la necessitat d’un vaixell-escola per a joves. Ell em va dir que el
Mediterrani no podia continuar sent un cementiri, havia de convertir-se en una escola de vida i de pau. Així va començar tot.

Com es va desenvolupar la idea fins a concretar-se?
Primer vam voler fer una “Trobada del Mediterrani” a Marsella per iniciar el projecte. Quan el papa Francesc va decidir venir a concloure aquesta trobada, vam ajornar la idea del vaixell. Finalment, després de la visita del Papa, vam fer una experiència pilot a Tirana el 2024, que va anar molt bé. Així, per a l’any 2025 vam buscar un vaixell i en vam trobar un per providència: una goleta de trenta places d’una associació que treballa en la reintegració social. I, després, vam anar a la recerca de finançament, tot i que encara n’estem buscant. Finalment, vam obrir les candidatures per a joves de tot el Mediterrani.

Qui pot participar en aquest projecte?
Qualsevol jove – entre 20 i 35 anys- del Mediterrani, independentment de la seva religió o nacionalitat.
Busquem un equilibri entre homes i dones, cristians, musulmans, ortodoxos i joves sense religiositat definida. L’objectiu és que el grup sigui el més divers possible.

Com és la vida a bord del vaixell?
Cada grup de vint-i-cinc joves hi passa quinze dies. L’experiència combina navegació i estades a terra. Els participants fan tasques de marineria, neteja i cuina, però també tenen espais de formació i reflexió. Cada dia treballen en un tema concret i elaboren un capítol del Llibre Blanc del projecte. Quan arriben a cada ciutat, la formació continua amb trobades i testimonis locals.

Quin impacte espera que tingui aquesta experiència en els participants?
Esperem que els joves descobreixin la importància de l’encontre. No planifiquem quins fruits ha de donar
aquesta experiència, perquè els fruits neixen de les amistats i dels vincles que es creen. Els mateixos joves decidiran si volen continuar col·laborant i quins projectes impulsar.

Han rebut formació prèvia abans de la travessia?
Hi ha hagut sessions preparatòries, videoconferències i intercanvis de correus per preparar els participants. No és una preparació intensa, perquè molts d’ells ja tenen responsabilitats i estudis, però s’introdueixen algunes pautes bàsiques.

Per què heu triat els joves com a protagonistes?
Perquè entre els vint i els trenta anys és una edat idònia per integrar valors fonamentals en la formació
personal. Després dels trenta-cinc anys, la majoria ja tenen una vocació definida. Abans dels divuit, s’és massa jove per a aquesta experiència. En aquest moment vital, els joves tenen una disponibilitat especial per obrir-se al diàleg i a la construcció de la pau.

Aquesta experiència és una forma de viure la sinodalitat?
Sens dubte. La sinodalitat és un camí eclesial inspirat pel Concili Vaticà II. Però també és una manera
concreta d’aprendre a viure junts, a dialogar i a construir fraternitat. Aquest projecte és una crida a viure la diversitat com una riquesa.

Per acabar, quina és la seva visió de futur per a aquest projecte?
Voldria que aquests joves esdevinguin artesans de pau a les seves comunitats. No sabem encara quins fruits donarà, però confio que els participants crearan iniciatives transformadores. L’experiència no acaba amb la travessia, sinó que tot just comença amb les amistats i els vincles que es forgen al mar. El Mediterrani, d’aquesta manera, esdevé una veritable escola de vida i d’esperança.