Per primera vegada s’ha fet a Catalunya un estudi “pioner” sobre la identitat religiosa de la població catalana i la seva valoració de la diversitat i pluralitat existent. El treball ha estat elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió a partir de 1.600 enquestes presencials a persones més grans de 16 anys escollides de forma aleatòria i representativa arreu de Catalunya. Un dels resultats significatius és que un 52,4% de la població es defineix com a catòlica; el 15% es defineix com a seguidora d’una altra religió; el 18,2%, com a atea, i el 12%, com a agnòstica. I si bé el 55,1% dels catalans declara tenir creences religioses, el percentatge disminueix fins al 48,8% en el cas de les persones practicants.

“Exemple de convivència”

La presentació de la primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat ha tingut lloc a la seu del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Ha estat ocasió de posar en relleu que Catalunya és diversa des del punt de vista religiós i que aquesta pluralitat no és vista com un problema. El 52,9% dels enquestats considera que la diversitat religiosa enriqueix la vida cultural de Catalunya, mentre que el 14% considera que posa en risc l’estil de vida del nostre país.

“Catalunya és un exemple de convivència entre confessions religioses”, ha destacat la vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, que ha posat en relleu l’aportació d’entitats com el Grup de Treball Estable de les Religions. Ortega ha titllat d'”irresponsables” les persones que vinculen islam amb actes de terrorisme i “fins i tot amb la independència”.

Repte pendent

Un dels reptes és el coneixement que la població té d’aquesta pluralitat religiosa. Així, quan es pregunta als enquestats sobre pel seu nivell de coneixement de les diferents confessions amb implantació a Catalunya, tan sols el catolicisme supera l’aprovat. De mitjana, els enquestats consideren que el seu coneixement sobre aquesta religió és de 6,59 sobre 10. En el cas de les altres religions, la nota mitjana no és superior en cap cas al 3,5.

Una altra dada interessant és que el 60,5% considera bastant o molt important que les administracions públiques impulsin el diàleg interreligiós i el 66,3% considera que és molt o bastant important que les diferents confessions religioses cooperin entre elles.

Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, ha qualificat el Baròmetre com a treball sense precedents sobre com es defineixen els catalans respecte del seu sentiment religiós i a la convivència entre les diverses confessions. Vendrell ha posat en relleu l’alt percentatge de persones que manifestes en l’estudi no haver-se sentit mai discriminats per motius religiosos i l’elevat grau de respecte envers les altres confessions.

Educació religiosa

Una altra de les qüestions que tracta el Baròmetre és sobre la importància que els enquestats donen a l’educació religiosa. El 43,8% dels enquestats es pronuncia a favor de l’ensenyament de la religió des del punt de vista confessional a l’escola. El percentatge d’acceptació augmenta fins al 71,1% quan es pregunta per una nova assignatura que doni formació a tots els nens sobre les principals religions al món.

Actualització del Mapa de les Religions a Catalunya

Una altra de les novetats ha estat la presentació de l’actualització del Mapa de les Religions a Catalunya. Segons dades del 2014, a Catalunya hi ha 8.061 centres de culte. L’Església catòlica continua sent la confessió amb més centres de culte, amb un total de 6.701, un 83% del total. Els centres de culte vinculats a les esglésies evangèliques són els més nombrosos entre les confessions minoritàries: 725 esglésies evangèliques; seguides per 256 oratoris islàmics i 118 temples dels Testimonis de Jehovà.