Tots tenim dret a la bellesa, també les persones que lasocietat ha exclòs o descartat. L’acte diocesà de cloenda del Jubileu de laMisericòrdia, el 19 de novembre passat, va estar amarat de bellesa. El marc eral’esvelta basílica gòtica de Santa Maria del Mar, construïda al segle XIV perl’esforç d’un barri i d’una generació, on les columnes se separen sense parió ies fan altes i minses com en cap altre edifici d’Europa. La preparació del’acte estigué minuciosament cuidada. Els temples no són exclusivament el marcde l’Eucaristia i d’altres sagraments, sinó que hi tenen cabuda també acteseclesials amb noves formes d’expressar la sinodalitat: els laics queintervenien ocupaven el presbiteri i els bisbes i preveres seien entre elsfidels.
Es va estrenar l’Himne de la Misericòrdia. Tot un símbol: lalletra, una acurada selecció de textos bíblics, i la música, del mestre BernatVivancos. Destinat a ser cantat a parròquies i comunitats, fou interpretat pelCor Francesc Valls. Animava el poble Cori Casanova, soprano i foniatra, membredel Moviment de Professionals Cristians. Tot acompanyat a l’orgue per NeilCowley. Guiava l’acte la periodista Ester Romero.
Entre els testimonis, fou especialment colpidor i també moltbellament expressat, el de Diana Tchamitchian, una noia refugiada sirianad’Alep acollida per la Comunitat de Sant’Egidio que havíem entrevistat aCatalunya Cristiana. Ajudar els pobres li guareix la feridaprofunda d’haver deixat el seu país i la seva família. El seu testimoniatge eral’acompliment d’aquelles paraules de Francesc en convocar l’Any de laMisericòrdia: «A tots, els creients i els allunyats, pot arribar el bàlsam dela misericòrdia com a signe del Regne de Déu.» També en el marc de l’actetingué un lloc la pregària contemplativa mitjançant una dansa senzilla iparticipada. Com va dir sant Joan Pau II: «Sant Agustí va dir que el qui cantaprega dues vegades, jo us dic que el que balla en prega tres.»
L’arquebisbe Omella afirmava amb força que «no volem ser unaEsglésia autoreferencial, sinó servidora» i invitava tots els presents aaportar els seus suggeriments per a l’elaboració d’un nou Pla Pastoral. Desd’aquest editorial, i a la llum d’aquesta bellíssima cloenda, ens atrevim arespondre que les obres de misericòrdia haurien de continuar essent un delseixos d’aquest nou Pla, generant sempre noves epifanies de bellesa.
