Cultura de la salut mental

Una de les afirmacions sorprenents del Primer Pla d’aquesta setmana, dedicat a la salut emocional en les actuals circumstàncies, és que la mitjana de temps des del moment que es manifesta un problema de salut mental i fins que es consulta un professional és de set anys. És un indicatiu preocupant que mostra que al nostre país no hi ha encara prou cultura de la salut mental com sí que hi és en d’altres països europeus on hi ha xarxes de centres de salut mental als barris, anàlogament com aquí tenim centres d’atenció primària. Aquesta incultura es fa més palesa en les difícils circumstàncies que estem travessant i afecta també l’Església: avui, per exemple, encara és força tabú que un sacerdot, o un religiós, puguin patir un trastorn mental, com si no fossin homes i dones com la resta de mortals i, per tant, vulnerables i capaços d’emmalaltir.

Afortunadament, la mateixa Església està reaccionant. El mes de maig passat, Càritas diocesana de Barcelona va publicar un informe que porta per títol Primer impacte de la crisi de la Covid-19 en les famílies ateses per Càritas diocesana de Barcelona. És sabut que les persones que viuen a la intempèrie, tard o d’hora, acaben tenint problemes mentals que s’aguditzen en aquest temps difícil.

Una altra iniciativa recent: el bisbe Toni Vadell ha escrit una carta a tots els preveres i diaques de Barcelona, explicant-los que, des del Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut, conjuntament amb la Fundació Acompanya-Ca n’Eva, s’ofereix un nou servei integral d’acompanyament en el dol i la malaltia. Un dels objectius de Ca n’Eva, que porta el nom d’una noia que morí jove, és sensibilitzar la població en general envers el dol, la malaltia, el patiment… D’aquesta manera treballa per què la societat estigui més preparada per créixer emocionalment.

El bisbe, en la seva lletra, parla de la tendresa mostrada per tants preveres i diaques, així com per tants germans i germanes religiosos i, per tants laics i laiques en els temps que estem vivint. Hi ressona la revolució de la tendresa que proposa el papa Francesc: viure-la amb tots els nostres germans, especialment amb els que pateixen, a posar-nos en la seva pell, a mirar-los amb la mirada tendra de Déu. La tendresa pot ser el millor bàlsam per guarir ferides en gran part invisibles: les que provoca el confinament i les mesures sanitàries, d’altra banda, pràcticament imprescindibles per salvar vides. No n’hi ha prou amb restriccions i prohibicions: cal ser proactius i prevenir. Cal fomentar la cultura de la salut mental.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!