En la primera part de l’evangeli d’avui se’ns explica el pla salvífic de Déu per a la humanitat. Un camí que va de dalt a baix. Quan els israelites van sortir d’Egipte, van haver de travessar el desert abans d’arribar a la terra promesa. En el desert van patir les picades de les serps. Aleshores Moisès va fer una serp d’aram que va posar dalt d’un estendard. Quan un israelita era picat, mirava la serp enlairada i quedava guarit (Nombres 21,9; Saviesa 16,5-6). La figura de la serp enlairada és una metàfora de Crist que serà enlairat en la creu per salvar la humanitat.

El text repeteix una vegada i una altra qui és Jesús i quina és la seva identitat: el Fill, el Fill de l’home, el Fill únic de Déu, la llum, la veritat. La majoria d’aquests títols també són al pròleg de l’Evangeli de Joan. Tinguem la certesa que des dels inicis Déu pren la iniciativa en l’acció salvadora. Déu té un projecte per a tota la humanitat, sense exclusions: per amor “ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”. Déu estima tant el món que lliura el seu Fill, no per jutjar el món o condemnar-lo, sinó per salvar-lo i que arribi a la plenitud.

En la segona part llegim quina conducta hem de tenir en la nostra vida per assolir la vida eterna que ens ofereix Déu. Un camí que va de baix a dalt. El pla de Déu implica emmirallar-nos en Jesús, que primer va ser baixat i després va ser enlairat en la creu per il·luminar-nos amb la seva llum. Hem de viure com Jesús va viure, “d’acord amb la veritat” i la veritat és Jesús (Joan 14,6). Déu Pare ens envia el seu Fill únic per ser llum a les nostres vides, perquè no ens perdrem en les coses superficials del dia a dia i tinguem vida eterna. La nostra adhesió a Jesús i les seves obres cal que sigui radical per aconseguir la vida plena que ens ofereix Déu. 

Mirem la creu, doncs, amb alegria, no és un lloc de tortura, és el lloc de l’exaltació, de la resurrecció, on l’amor venç l’odi i les malfiances. Nosaltres també hem d’estimar tot el món sense exclusions, sense jutjar i condemnar els que són diferents i no pensen com nosaltres. No estimar és no adherir-se a Jesús que va estimar sense excloure ningú, és entrar en la foscor, no fer la veritat, rebutjar l’oferiment de Déu. Preguem amb el Salm 119 i contemplem la creu per viure d’acord amb la seva Paraula, cerquem-la amb tot el cor i seguim el seu manament principal: estimar.