Els núvols que envolten el massís de Montserrat s’esvaeixen a mesura que accedim al monestir amb el cremallera i el sol comença a il·luminar la muntanya montserratina com des de fa mil anys. A primera hora el monestir respira tranquil·litat, però en imposar-se el sol els visitants van omplint la plaça de Santa Maria que en poca estona comença a presentar el bullici frenètic de turistes de cada diumenge. Des de l’inici dels actes del Mil·lenari, Montserrat ha mantingut una intensa activitat de visitants i una gran quantitat d’actes. Al capdavant de la coordinació dels actes hi ha estat el P. Bernat Juliol (Girona, 1978), actual sotsprior, majordom i comissari del Mil·lenari 2025, que fa balanç del que ha representat el Mil·lenari per la comunitat benedictina i per la història de Montserrat.
Segons el P. Bernat Juliol, Montserrat ha estat “la plaça major de Catalunya”, aquest Mil·lenari de 2025, així ens respon quan li preguntem, i l’assenyala a través de la finestra del seu despatx: “Vaig comentar-ho amb la idea dels nostres pobles i ciutats quan vas a missa el diumenge, quan surts hi ha la festa fora la plaça, per tant, volíem unir aquestes dues dimensions: la fe i l’espiritualitat i la dimensió popular de la festa a la plaça”, afegeix.
Després de 15 mesos d’actes ininterromputs al monestir i en altres indrets, quines són les principals valoracions que fa la comunitat i com els ha influït en la seva vida monàstica?
Des de la comunitat en fem una valoració molt positiva. Des del principi vam dir que volíem que fos el Mil·lenari de tothom. El Mil·lenari no havia de ser una festa de portes endins de la comunitat, sinó que havia de ser una porta oberta a tothom i havia de poder expressar què és la vida benedictina al segle XXI. Havia de servir per estar més a prop de la gent i de la societat, i pensem que ho hem aconseguit. Ens vam proposar com a objectiu el repte de mil anys, doncs mil actes que, fent recompte, n’hem assolit la xifra de 1.300 actes que hem pogut realitzar al llarg d’aquest any. Crec que s’ha materialitzat aquesta idea que la gent es fes seva la festa del Mil·lenari de Montserrat.
De les mil activitats agrupades en quatre blocs: religiós, cultural, participatiu i social, quines han estat les més destacades o que han representat més el Mil·lenari, com la sortida de la imatge de la Mare de Déu, el passat 27 d’abril?
És difícil triar entre totes les activitats que s’han realitzat i dir: “aquesta és la més important”. Precisament, vam decidir fer una celebració de quinze mesos, perquè fos més transversal, però si n’hagués d’escollir una per la seva significació, diria que és la festa del 27 d’abril passat, la missa de la Mare de Déu de Montserrat, que enguany va ser a la plaça del monestir, plena de pelegrins. L’element significatiu que va tenir va ser la sortida de la Mare de Déu del cambril, amb la processó excepcional que es va realitzar a l’exterior, on es va muntar un altar i presbiteri per a l’ocasió, on es va celebrar l’Eucaristia. Penso que aquesta festa d’aquest dia sintetitza molt el que hem volgut celebrar en el Mil·lenari, per tant la fe cristiana, la devoció a la Mare de Déu, i la presència de la comunitat monàstica, aquest “in communitate”, que apareix al lema del Mil·lenari. Va ser molt bonic veure aquesta “comunitat” no tan sols la comunitat de monjos, sinó la gran família de Montserrat aplegada al voltant de la Mare de Déu celebrant aquesta festa.
“El Mil·lenari no ha estat un punt d’arribada, sinó que ha de ser un punt de partida”
Una altra activitat seria l’acte d’inauguració del Mil·lenari, el 7 de setembre del 2024, perquè vam intentar en aquell inici transmetre els missatges que volíem al llarg del 2025. Aquests serien que el Mil·lenari és una festa de tothom i segon la idea que el Mil·lenari no ha estat un punt d’arribada, sinó que ha de ser un punt de partida d’inici del segon mil·lenni de vida monàstica.
Creu que han assolit els deu objectius que es van marcar des de l’inici?
Estem contents d’arribar a tothom i moltes vegades la resposta que hi ha hagut ha anat més enllà del que nosaltres ens pensàvem. La resposta de la gent davant de les activitats ha estat més gran del que havíem organitzat des del principi i per tant, el que ens havíem proposat crec que ho hem aconseguit. Estem molt agraïts a tothom perquè és un Mil·lenari que l’hem fet entre tots. Aquesta era la idea que nosaltres teníem.
Quants visitants calculen que han pujat a Montserrat durant l’any del Mil·lenari?
De visitants ens mourem més o menys com els de l’any passat, no hi haurà una variació gaire important, tancarem sobre els 2.355.000 visitants. El que hem notat en general és una davallada del turisme, però ha augmentat la gent autòctona de Catalunya que ha pujat a Montserrat. En el nombre global no es percebrà un augment de gent que ha pujat a Montserrat, perquè no era l’objectiu, que pugés més gent. Una altra cosa que ens ha cridat l’atenció és que ha vingut gent que feia molts anys que no venia o gent que no havia pujat mai a Montserrat, aleshores ha estat una oportunitat per a aquesta gent i per tant, ha estat un factor important veure aquesta tendència. Ha estat una constant en molts dels grups que rebíem, en què comentaven que feia molts anys que no havien vingut.
Creu que en aquest Mil·lenari ha faltat la visita del Sant Pare? Es va convidar el papa Francesc i l’actual papa, Lleó XIV?
No és gaire fàcil que els Papes vinguin a un acte que [riu]… No hi ha gaires viatges dels Papes a tot arreu, sí que és veritat que el papa Francesc sabia que se celebrava el Mil·lenari però al llarg d’aquesta celebració no va estar gaire bé de salut. A més, el papa Francesc viatjava a països de la perifèria, no freqüentava països occidentals sinó que feia viatges a la perifèria. Per tant, entre aquest fet i que estava malalt, al final la seva visita a Montserrat no va poder ser. Aleshores, amb el canvi de Papa no ens ha donat temps de poder organitzar la seva visita. Fa poques setmanes el papa Lleó ha realitzat el seu primer viatge al Líban i a Turquia, per tant era complicat que el primer viatge fos a Montserrat. De totes maneres, vam informar l’actual Papa dels actes del Mil·lenari i n’estava al corrent. Sabem que abans de ser escollit Papa havia vingut a Montserrat, ens ho va dir fa poc temps en una trobada que vam tenir amb ell a Roma i coneix Montserrat perfectament. Tot i que no ha estat possible organitzar la seva visita, però esperem que durant el segon mil·lenni l’actual papa Lleó visiti Montserrat.
Pel Mil·lenari del 2025 s’ha escollit el lema benedictí: “Ora, lege, labora et rege te ipsum in communitate”, és la imatge corporativa del Mil·lenari, què han volgut transmetre a la societat del segle XXI?
Quan ens vam plantejar els actes religiosos, litúrgics o populars del Mil·lenari vam voler que convergís tot cap a un punt i uns valors. Aleshores, el missatge bàsic que volíem transmetre l’hem sintetitzat en aquest lema que té l’origen amb el lema benedictí però que l’hem ampliat una mica, com va fer el papa Pau VI, posant-hi el substantiu lege, és a dir, la cultura. Nosaltres l’hem ampliat una mica afegint-hi rege te ipsum in communitate. Per tant, això eren valors que s’han intentat viure a Montserrat al llarg de mil anys i vam creure que nosaltres els podíem proposar novament a la societat actual. Són uns valors que fonamenten la fe, la dignitat de la persona, l’ésser humà i, per tant, volíem que el Mil·lenari fos una proposta de valors. Per això, aquest lema estava a tot arreu, perquè volíem que tot convergís amb aquests valors del lema benedictí i ens agradaria que quedessin com un llegat del Mil·lenari.
De les diverses entitats, associacions i institucions que han participat al Mil·lenari com veuen el paper actual de Montserrat en la societat contemporània?
Amb el Mil·lenari hi ha hagut una oportunitat que Montserrat havia fet sempre i ara s’ha intensificat més, que és teixir aliances i fer xarxa de relacions amb moltíssimes entitats i persones. Les coses que hem fet no les hauríem pogut realitzar sense la col·laboració de l’àmbit religiós, cultural i musical. La percepció d’aquestes entitats cap a Montserrat, possiblement, els ho hauríem de preguntar a ells; per a mi és difícil posar-me al seu lloc. Crec que molta gent, això ho percebem, veuen en Montserrat un indret d’esperança i que ha viscut mil anys i, per tant, hi ha futur i que amb els temps que vivim no saps què passarà demà. Doncs aquesta idea de futur i esperança per tenir la comunitat benedictina i un santuari marià, que és el que som. Montserrat irradia aquesta idea d’esperança i de futur i que caminant junts podem realitzar moltes coses. Crec que s’encamina cap aquí, però penso que aquesta pregunta els l’hauríem de fer a ells sobre com veuen Montserrat. Un altre dels punts importants és que veuen Montserrat com un referent de Catalunya en el sentit espiritual, cultural i musical, i per tant, moltes entitats se senten molt vinculades a Montserrat. Però diria que hi ha aquest plus de dir-ho, no és només com a símbol, sinó que és un lloc que irradia uns valors i un lloc d’esperança.
Montserrat celebra mil anys, una fita que pocs monestirs han assolit, quin creu que ha estat el secret de perdurar mil anys d’aquesta comunitat?
Aquesta pregunta me l’han fet molt [riu] i sempre responc el mateix la i + i: “la identitat i la innovació”. Crec que s’ha pogut viure mil anys i estic convençut que en viurem molts més i els que Déu tingui preparats. D’una banda, la identitat és tenir molt clar qui ets i a Montserrat significa que ets una comunitat benedictina, un santuari marià, i que en el fons és un centre d’espiritualitat cristiana. Això forma part de l’ADN de Montserrat. D’altra banda, al costat de la identitat hi ha la innovació, és a dir, en termes del Concili Vaticà II, saber llegir els signes dels temps i saber actuar en conseqüència. Partim d’aquest nucli que ens fa ser allò que som i anar evolucionant amb la societat i caminar amb la societat, de tot això en podríem dir la innovació. Saber evolucionar amb els temps, però, sempre tenint clar qui ets i tenint clara la teva raó de ser.
Montserrat també ha estat un centre de resistència política al llarg de la història. Això també haurà influït, no creu?
Montserrat ha estat un centre de resistència durant el franquisme. Està molt clara l’actitud que va tenir Montserrat davant del franquisme que consistia en la defensa dels drets humans i de defensa de la llengua i de la cultura catalanes. Per tant, és important i forma part del que és Montserrat i, també, forma part d’aquesta innovació que en aquell moment era necessari fer. Tot això forma part d’aquesta capacitat de Montserrat d’anar vivint amb la societat que conviu. Igual que en aquell moment, Montserrat ha sabut acompanyar, també en altres moments de la història, i caminar al costat de la societat.
Futur de la comunitat
Com va dir a la presentació del Mil·lenari de 2025, a partir d’ara, Montserrat enceta el segon mil·lenni. Com l’encaren, des de la comunitat benedictina, aquest futur?
Doncs com deia, el Mil·lenari ja l’hem viscut, evidentment, mirant i agraïts cap al passat, però sobretot mirant cap al futur. Totes les celebracions d’aquest Mil·lenari estaven posades amb la mirada cap al futur, sense perdre les arrels ni el nostre passat. Per tant, el Mil·lenari ha estat un rellançament de Montserrat cap al futur. Com serà el proper Mil·lenari? Doncs és molt difícil de contestar [riu]. Estem en un món que canvia constantment. No sé com canviarà la societat ni l’evolució de Montserrat i l’Església dintre la societat en el futur, però sí que sé que Montserrat no deixarà de ser allò que és. Malgrat que la societat es transformi i el que ens depari el segon mil·lenni, Montserrat continuarà fidel a allò que la fa ser, que és un lloc de recerca de Déu i una comunitat benedictina que busca Déu, a través de la Regla de sant Benet i que guarda la Mare de Déu, que és el destí de tants pelegrins. El dia que perdem aquesta essència, no tindrem raó de ser. Mentre Montserrat existeixi ens mantindrem fidels a aquesta essència. La cloenda del Mil·lenari ha volgut transmetre l’obertura d’un segon mil·lenni, de caminar cap al futur, i el que hem de fer és mantenir-nos fidels a aquesta identitat que és Montserrat. A mesura que els segles ens vagin trobant, doncs, en el futur caminarem amb la societat que ens toqui caminar.
“No sé com canviarà la societat ni l’evolució de Montserrat i l’Església dintre la societat en el futur, però sí que sé que Montserrat no deixarà de ser allò que és”
En una societat secularitzada com la nostra, les vocacions sembla que no sorgeixen amb freqüència. Des de Montserrat els preocupa aquesta tendència?
En aquest tema percebem el que percep tota l’Església, que hi ha una davallada de vocacions i que cada vegada hi ha menys famílies que viuen la fe cristiana, i que cada cop hi ha menys gent que es presenta per al sacerdoci o la vida religiosa. No obstant, hem observat, en els darrers temps, que hi ha un interès per part dels joves per la vida monàstica, joves que pregunten, que s’interessen i presenten la seva inquietud de discerniment monàstic. Per tant, sí que és veritat que vivim en una societat molt secularitzada i, per tant, difícilment en sortiran vocacions. Tanmateix, estem notant que a poc a poc, i en aquests últims temps, ha estat sortint als mitjans que hi ha un augment de la religiositat entre el joves. Doncs la nostra percepció també en aquest camí és que notes aquest interès i aquesta inquietud personal per la vida monàstica. Evidentment, necessitem vocacions, però es veu aquest ressorgiment i esperem que pugui anar augmentant. Com sempre dic, a l’Església tenim un “cap de Recursos Humans” que és Déu, i és qui decideix quan envia vocacions. Des de la nostra part hem de realitzar una tasca d’explicar i testimoniar què és la vida monàstica i ser coherents, perquè si manca la coherència no podrem ser pol d’atracció per a cap vocació. Una feina la podem fer nosaltres i l’altra feina és encomanar-se a Déu perquè enviï treballadors a la vinya.
La cantant Rosalía ha fet participar l’Escolania al seu nou disc, Lux, creu que ajudarà els joves a connectar amb la transcendència i amb la dimensió espiritual?
Aquest és un dels motius pels quals vam acceptar la col·laboració. Això fa molts mesos que ens ho va proposar i finalment es va enregistrar el disc. Un dels motius que ens va dur a acceptar aquesta col·laboració, que podia semblar que estaven molt lluny, va ser la connexió en el fet de ser un disc i una obra que buscava una espiritualitat i una transcendència i, fins i tot, hi havia aquesta espiritualitat cristiana, tot i que a vegades no s’acabi de definir com a cristiana, però que estava en procés de recerca vers Déu i la mateixa Rosalía ho ha dit moltes vegades. A nosaltres ens va semblar interessant col·laborar amb la Rosalía i, en concret, en aquest projecte més espiritual. Des del meu punt de vista, crec que és el reflex del que els està passant a molts joves que estan en procés de recerca, que busquen i que es fan moltes preguntes que molts cops no tenen resposta, si amb això podia ajudar a arribar el missatge cristià a molts joves, doncs nosaltres encantats de poder col·laborar-hi.
Com ha estat que la cantant Rosalía fes participar l’Escolania al seu disc, Lux?
Va ser ella que va proposar a Montserrat i a l’Escolania aquest projecte. Aleshores, el monestir junt amb l’Escolania el vam estudiar i, finalment, el vam acceptar per tots el motius que t’he comentat. La iniciativa va venir d’ella mateixa i, a més, ella és d’un poble proper al monestir, de Sant Esteve Sesrovires. A banda, tant la seva família com Rosalía coneixen Montserrat perfectament, per tant, tampoc és estrany que proposés aquesta col·laboració amb l’Escolania.
Aquesta col·laboració ha representat un impuls en l’any del Mil·lenari? Han notat més interès per part dels visitants?
Crec que la col·laboració ha estat una cosa més dins del Mil·lenari. Una cosa important que li ha donat més projecció pública i la Rosalía és una artista internacional. A més, el fet de col·laborar amb ella ha fet que portés el nom de l’Escolania per tot el món i ha estat un moment important, però el col·locaria com un dels molts actes que hi hagut dintre del Mil·lenari. Sí que ha suscitat molt d’interès, però no ha estat una col·laboració que hagi desbancat la resta del Mil·lenari. Diria que la col·laboració amb la Rosalía ha anat amb harmonia amb tot el conjunt del Mil·lenari.
