La reestructuració de congregacions religioses que porta a tancar comunitats, reduir províncies o demarcacions no només està associada a processos de reducció i concentració, de pèrdua d’autonomia, de dolor. També és compatible amb una relectura i adequació al temps del carisma, amb l’obertura a la diversitat i amb un horitzó d’una vida religiosa més austera i evangèlica. Aquestes són algunes de les idees que van voler transmetre ahir dimarts 14 d’abril els autors de l’estudi La reestructuració de les congregacions religioses a Catalunya. Avaluació de l’impacte dels canvis organitzatius territorials-provincials que van presentar a la seu de les Dominiques de la Presentació, de Barcelona.
L’estudi que s’ha condensat en un volum de 450 pàgines pretén aportar mètode científic a algunes de les intuïcions que es podrien tenir respecte d’aquesta reestructuració que s’ha dut a terme en el període 2010-2020, amb actualitzacions fins al 2024, i que encara no ha culminat. El propòsit dels autors, el sociòleg Quim Cervera, Antoni Almirall, membre del Secretariat Català del Col·loqui Europeu de Parròquies i la religiosa Gemma Morató, és que les principals aportacions de l’estudi es condensin en un llibre que es publicarà properament. “Volem que aquest estudi sigui una eina per a les congregacions, que faciliti idees i eines en aquests moments de reestructuració i centrar-nos en com donem resposta a aquesta crida que un dia vam rebre i que ens encamina a la missió”, va justificar Gemma Morató.
“Repensar l’organització, fer front a un envelliment dels religiosos i religioses, mantenir l’arrelament al territori i seguir sent fidels als carismes de cada orde i institut són reptes avui per a la vida consagrada i no pas fàcils de resoldre. Aquest estudi que teniu a les mans ens acosta al problema i ens ajuda a conèixer-lo amb més profunditat”, escriu fra Octavi Vilà, religiós cistercenc i bisbe de Girona, en el pròleg. S’obre, per tant, un període de compartir les conclusions i aportacions de l’estudi amb les congregacions que ho demanin.
Metodologia qualitativa
La metodologia ha estat un estudi qualitatiu en què s’han realitzat 32 entrevistes en profunditat a 28 congregacions i dos monestirs (Montserrat i Poblet), la major part a les diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. Els entrevistats inclouen responsables provincials, membres de govern i persones amb experiència directa dels canvis. També s’ha vetllat per recollir la màxima diversitat de missions: salut, educació, acció social, pastoral i espiritualitat. Atès que a Catalunya hi ha 148 congregacions, comptant ordes monàstics i instituts religiosos, el nivell de respostes és baix i per això els autors apunten a que “l’estudi no és representatiu, però sí significatiu, és a dir, dona tendències i elements de reflexió suficients”.
Així, s’han observat fins a cinc models de reestructuració, des d’aquelles congregacions que han ampliat el territori provincial fins a les que l’han mantingut circumscrit a Catalunya. Reestructuracions que han estat motivades per la disminució de membres, per l’optimització dels recursos econòmics, per la visió global de les congregacions i per la implantació d’estructures de govern compartit. Entre els efectes positius, s’ha considerat que compartir recursos permet distribuir personal entre comunitats, optimitzar els recursos econòmics i materials o accedir a formació i suport més amplis. I pel que fa als reptes, destaquen el desarrelament cultural i la pèrdua de connexió amb la realitat catalana, la llengua i la identitat, la gestió del patrimoni quan les decisions es prenen des de lluny, la participació local quan el territori es fa més gran o els canvis de comunitat.
Propostes i orientacions mirant al futur
Els autors de l’estudi van insistir que el context de canvi d’època “és un moment important per repensar la vida consagrada aquí i avui, preguntar-nos per què hi som i recrear el carisma” i van apuntar com a elements dinamitzadors la participació del laïcat en les missions, que ja s’està produint, o el treball intercongregacional. En aquest sentit, es van apuntar propostes referides a la missió, a la relació amb la societat, a la relació amb el laïcat i l’Església, a la col·laboració intercongregacional o a la vida interna de les congregacions. “La reestructuració és una oportunitat per revifar la identitat carismàtica i per fer de la vida religiosa un signe de comunió”, van concloure.
El Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) i la Fundació Albert Bonet han donat suport econòmic a l’estudi, que no ha comptat amb la complicitat de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC).
A continuació es pot consultar l’índex, el pròleg i la presentació:
