D’acord, el mes de maig sembla que “toca” parlar de Maria a l’escola i, si no en parlem, algú potser proposarà manualitats de retalla i enganxa amb motius florals i es quedarà tan ample. Però Maria, a l’escola cristiana, no pot ser “una maria”; una temàtica aliena a la cultura de l’esforç. Maria és “matèria humana” prenyada de Paraula i, alhora, ens dona “matèria curricular” de sobres per desenvolupar el treball competencial de l’alumnat. La figura de la Mare de Déu, més que una imatge puntual en una aula o passadís, pot apuntalar el què, el com i el per a què dels enunciats curriculars; perquè l’aprehendre és també, en certa manera, deixar-se prendre (corprendre’s) com Maria, per accedir a l’Evangeli.

Valgui com a exemple la proposta pedagògica llençada per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) a partir del treball de l’escultura La pietat mediterrània d’en Lau Feliu, que consisteix a fer peregrinar aquesta estàtua de fusta de 1,80m i el roll-up pedagògic elaborat per Goretti Pomé a les escoles. L’obra va ser exposada a Sant Pau del Camp fa dos anys i va formar part de la pregària inicial a la passada Jornada de Pastoral Educativa de la FECC. L’estàtua —certament d’una duresa estètica notable i lluny de les edulcorades “matèries-maria”— ens atansa a Maria com a figura intercessora dels precs de la humanitat sofrent envers la divinitat, sent susceptible així de ser incorporada en diverses situacions d’aprenentatge, com ara el treball sobre el fet migratori, els escenaris de guerra o els ODS.

Finalment, no podem acabar aquest breu vincle educacional-marià sense fer esment al Pacte Educatiu Global (PEG) del papa Francesc. Posar la persona al centre, escoltar a les noves generacions o promoure a la dona —per citar tres dels set compromisos del PEG— prenen més força quan es miren des de l’òptica de Maria; centrada en la persona del seu Fill, atenta a les peticions dels joves esposos, o promovent el Regne de Déu des de l’encontre amb les altres dones coprotagonistes del Regne.