En una consulta anterior parlàvem dels quatre evangelis del Nou Testament. Tanmateix, sabem que existeixen igualment altres evangelis, coneguts habitualment com a “apòcrifs”. Amb aquest nom es designa un corpus ampli d’escrits cristians dels primers segles que no van ser inclosos en el Nou Testament, però que comparteixen algunes característiques amb els escrits canònics.

Els apòcrifs són vistos sovint de manera polèmica. Hi ha qui pensa que són escrits falsos, fins i tot herètics, que creen confusió sobre la veritable història de Jesús. A l’altre extrem, encara avui hi ha qui afirma o sospita que l’Església amaga els apòcrifs perquè no es descobreixi l’autèntica imatge de Jesús, que hauria estat deformada pel cristianisme oficial i conservada en aquests escrits “secrets”.

Tots dos plantejaments són erronis i inacceptables. Els evangelis i els altres apòcrifs són escrits nascuts en èpoques i ambients molt diversos, i prenen com a model els textos del Nou Testament: alguns volen completar-los, altres volen difondre visions alternatives sobre Jesús i el seu ensenyament.

Els estudiosos coincideixen a dir que els apòcrifs són molt interessants per conèixer l’impacte que va tenir Jesús en ambients cristians i no cristians dels primers segles després de Crist. En canvi, pràcticament no aporten res sobre el Jesús històric que no estigui ja contingut en el Nou Testament. De fet, globalment parlant, els apòcrifs són posteriors als escrits del Nou Testament, i no van ser acceptats com a expressió vàlida de la fe cristiana transmesa pels apòstols.