L’esquema de l’Evangeli d’avui és de dues parts: una aparició de Jesús sense Tomàs i una altra amb Tomàs. Ambdues coronades amb un final punyent que ens interpel·la seriosament. En la primera part ens esperona a creure i ser alegres. La presència i la salutació de Jesús canvia radicalment l’estat d’ànim dels deixebles, de la por passen a l’alegria, reben l’Esperit i són enviats al món. A la segona part es corregeix una perspectiva equivocada: no cal veure-hi per creure, el que cal és ser creient. Joan ens dona la llum i l’esperança que necessitem per quan ens trobem a les fosques, tancats en els nostres problemes i capficats en què no ens en sortirem. Si el centre de les nostres vides som nosaltres, malament rai. Si el centre és Jesús, aleshores hi veurem.
Tomàs no era present en la primera aparició, rep l’anunci de la resurrecció de Jesús per altres i exigeix una prova palpable (exigència que finalment no es compleix: Tomàs no toca Jesús). Avui, igual que els destinataris de l’Evangeli de Joan de finals del segle I, no podem veure el Jesús de carn i ossos. No cal. El que cal és creure en Jesús per poder veure’l. Veure Jesús no és necessari per a la fe, perquè tal com Jesús va anunciar a Marta, si creiem en ell, veurem la glòria de Déu i, com diu el final de l’evangeli d’avui, “tindrem vida en el seu nom”. Si creiem, hi veurem.
Tanmateix, hi ha un lloc on sí que podem “veure” Jesús. Ara que Jesús és físicament absent entre nosaltres, gaudim de la seva nova presència. Podem trobar Jesús allà on han estat escrits tots els senyals que va fer. I també en l’Eucaristia dels diumenges: la primera aparició succeeix en diumenge, la segona el diumenge següent. Aquest era el dia que es reunia la comunitat primitiva per a la partició del pa.
De vegades ens preguntem si realment creiem. Joan ho té molt clar: Sort que és Jesús qui s’atansa primer a nosaltres! Jesús pren la iniciativa i es fa present en una habitació amb les portes tancades, després és Jesús qui es dirigeix a Tomàs, sense que aquest li pregunti res. Per les nostres forces i capacitats no arribarem a creure. Deixem-nos interpel·lar per ell, escoltem-lo, parem les orelles per sentir-lo millor. Jesús ens està trucant, nit i dia, perquè vol que li obrim la porta i el deixem entrar a casa nostra. Confiem-hi i així veurem i podrem dir com Tomàs: “Senyor meu i Déu meu.”
