Amb tu

Celebrant la Diada de Germanor, m’agradaria que parléssim de l’Església com una cosa pròpia, com una cosa molt familiar amb la qual m’identifico i que es tradueix en un «algú» col·lectiu, en una comunitat viva d’homes i dones que creuen en Jesús i fonamenten en Ell la seva amistat i contagien fraternitat. M’agradaria que ho féssim des de la nostra implicació amable, constructiva i en plena comunió amb la seva missió.

«L’Església, tot i que ens projecta cap a l’eternitat, apareix en el temps, i, encara que és universal, esdevé en un territori concret, anomenat Església particular o diòcesi. La raó és la successió apostòlica en la persona del bisbe».

«L’Església, tot i que ens projecta cap a l’eternitat, apareix en el temps, i, encara que és universal, esdevé en un territori concret, anomenat Església particular o diòcesi. La raó és la successió apostòlica en la persona del bisbe».

L’Església, tot i que ens projecta cap a l’eternitat, apareix en el temps, i, encara que és universal, esdevé en un territori concret, anomenat Església particular o diòcesi. La raó és la successió apostòlica en la persona del bisbe. No obstant això, i tenint en compte aquest fonament, serà necessària la visió de fe i la pertinença cordial per poder entendre el seu misteri i el lloc decisiu que ocupa en la vida d’un cristià.

L’Església pot ser vista de moltes maneres, però per entendre-la cal tenir una visió «sacramental», la qual ens permet veure-la amb els ulls de la fe i descobrir en allò que és visible, l’invisible, el transcendent, Déu mateix.

Us convido, doncs, a treballar aquesta antiga i sempre nova «forma de veure». Déu ens fa el do d’aquesta visió que dona interioritat a la vida, però també se serveix de mediacions per fer-nos-ho present. La primera mediació per veure, escoltar i entendre Déu és Jesucrist («qui em veu a mi veu el Pare», diu Jesús) i l’altra mediació som nosaltres, l’Església, («el qui us acull a vosaltres, a mi m’acull», «tot el que vàreu fer a un d’aquests germans més petits, a mi m’ho fèieu», és la identificació de Jesús).

Tant en un cas com en l’altre, tot l’Evangeli és una invitació a fer aquest exercici de nova «visió», de mirar amb els ulls amb què Déu ens mira. Es tracta d’un canvi d’ulls, com ho van viure els deixebles d’Emaús en el moment en què Jesús parteix el pa: «Se’ls varen obrir els ulls i el varen reconèixer.» Aquí hi ha quelcom important a retenir i que ha d’il·luminar la nostra nova visió i experiència d’Església: la trobada i la decisió pel seguiment de Jesús.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe administrador apostòlic de Mallorca,
bisbe auxiliar de Barcelona i electe de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!