En el nostre Pregó pasqual o, anomenat, Laus cerei (“Lloança al ciri”), hi ha uns versets que s’anomenen laus apis, és a dir, “elogi a les abelles”. Heus aquí aquesta petita referència:
En la gràcia d’aquesta nit
accepteu, oh Pare sant,
el sacrifici vespertí d’aquesta lloança
i la flama d’aquesta columna de cera,
elaborada per les abelles,
i que l’Església us ofereix per mans dels seus ministres.
De ben segur que aquesta breu cita passa desapercebuda per la densitat teològica i la bellesa poètica d’aquesta pregària eucològica de la Vetlla Pasqual. Ara bé, la nostra atenció avui es dirigeix als versets dedicats a la Laus apis, que canta l’origen de la substància del ciri, que és de cera d’abelles.
Realment la lloança a les abelles del nostre Pregó és molt breu si ho comparem amb altres Laudes cerei, com la del sacramentari Gelasià Vetus (segle VIII), on aquesta laus apis té més de sis versos. O la primera d’Ennodi, bisbe de Pavia, († 521), amb onze descripcions. I, encara més, una benedicció gal·licana del ciri —que fou adoptada després per la litúrgia romana— que presenta tres grans seccions dintre l’elogi a les abelles: una per descriure les grans qualitats d’aquests insectes, amb aquests termes: “L’abella és molt petita (…) però el seu pit està ple d’una gran energia; és dèbil si mirem les seves forces, però és forta si mirem el seu enginy.” I continua, en un segon apartat, descrivint la seva activitat: “L’abella coneix el curs de les estacions i, després de les gelades de l’hivern, que han cobert de blanc la terra, que els vents primaverals han eixugat les velles glaceres i és quan tot germina, que apareix i va de cara al treball (…) Carregades de pol·len, tornen al rusc, construeixen les seves cel·les; unes les omplen de líquida mel, altres transformen les flors en cera (…)”. Per acabar en una tercera secció fent lloança de la seva castedat com a apis mater, comparant-la amb la virginitat de la Mare de Déu: “(…) a l’abella no la debilita el fet de donar a llum ni la prole exhaureix la seva castedat. D’igual manera va concebre Santa Maria verge, que virginalment va donar a llum i fou sempre verge.”
Ara bé, totes aquestes imatges i missatges trets de la vida de les abelles volen donar relleu a l’anunci del Pregó pasqual, amb les cerimònies que preparen aquest anunci: la benedicció del foc nou, l’encesa del ciri pasqual i cantant tres vegades La Llum de Crist, fins a arribar al gran anunci de la Pasqua de Nostre Senyor Jesucrist, que és l’Exsultet.
