Jesús parla del seu Pare

amb un mot clar i planer;

Sempre té les comparances

rumiades pel moment

d’escampar les ensenyances.

Els amics van aprenent

amb la parla aramea

de la gent del seu carrer:

Cultivant els ceps que fruiten

li encanta el vell pagès,

esporgant les envellides

que fa temps no donen res;

com adoba i vitalitza

 l’incansable jornaler!

-Soc el cep, el veritable!

La sarment sense raïm,

el meu Pare l’ufaneja,

i entre els dos la repolim…

Com l’esporga i vitalitza

l’entranyable vinyater!

Caleu foc a la teiera,

del missatge que escolteu:

 Sou amb mi i jo amb vosaltres,

si el meu lema proclameu:

Sarments, ceps i raïmada

i esbotzeu el meu seller…

És inútil polir tanques

si de set es mor el camp.

Si la saba regalima

per les venes del socam

es preparen les anyades

i es remou el semaler:

Sou sarments, la fe us enllaça

amb el cep i les arrels

que provenen del meu Pare

són espurnes dels estels

que generen la grandesa

que ens encanta i entreté:

-Soc la soca, dono vida

i abonyego fins un roc…

Les sarments un cop tallades

només valen per fer foc;

apilota les més seques

per cremar-les al traster:

Sou sarments, xopant la soca

que llueix ran del camí

dona fruit en abundància,

oferint el millor vi

amb la saba que assaona

la bellesa del planter:

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 30/3/2024