Ja fa temps que tots pregunten

gairebé mig d‘amagat;

Això diuen els apòstols

a vegades pensatius

amb paraules disfressades,

positius o negatius,

entre ells masteguen dubtes

i amb Jesús, llesquen bondat:

Les llavors de l’Evangeli

han clavat endins l’arrel

allà al cim d’una muntanya

gairebé arran del cel.

Jesús llesca arran de terra

uns bocins d’Eternitat:

Les darreres ensenyances

varen ser molt suculents

tots atents a la mirada

d’aquell Home sorprenent

que l’han vist estès a terra

i ara amb ells ressuscitat:

Abraçades que sacsegen

ressonaven cor endins

mentrestant Jesús esbotza

 el farcell dels PLANS DIVINS:

”Amics meus, el Pare em donà

la més plena potestat:

Cal anar per totes bandes

predicant a tot arreu

que coneguin cel i terra

que el missatge que porteu

és el Regne del meu Pare

que entre tots hem engrescat:

Ni que sembli que jo us deixo

no podreu dir que me’n vaig.

tornaré sempre que calgui

perquè vegin el que faig

quan l’ovella rampelluda

se m’escapa del ramat:

Admirant les aigües clares

que rellisquen de l’Hermon,

un cop d’ull a les carenes

i al PAÍS MÉS VELL DEL MÓN.

És la Pàtria molt petita

i el racó més estimat:

Cel amunt Jesús els deia

sigueu sempre gent de pau,

amb vosaltres sempre em quedo

AMICS MEUS ADÉU SIAU.

ATIANT EL REBOMBORI

EM TINDREU BEN BÉ AL COSTAT!

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 11/5/2025