A l’espera que es faci oficial la firma de la primera encíclica de Lleó XIV, que portarà el nom de Magnifica humanitas (“Magnífica humanitat”), aquest divendres Ràdio Estel ha entrevistat el vaticanista i vicerector de la Universitat Abat Oliba CEU, Sergi Rodríguez López-Ros. Durant la conversa, Rodríguez ha compartit les seves reflexions sobre la Intel·ligència Artificial i sobre la primera encíclica del Sant Pare, que arriba un 15 de maig, 135 anys exactes després de l’encíclica Rerum novarum de Lleó XIII, amb què es donava inici a la Doctrina Social de l’Església.

“Aquest cap de setmana crec que la podrem llegir”

Què sabem a hores d’ara, de la primera encíclica de Lleó XIV?

És una gran encíclica, un document de gran abast, que posa al centre de l’acció pastoral de l’Església els reptes de la intel·ligència artificial, i veurà la llum aquesta setmana. És un document que recordarem tots, de la mateixa manera que recordem la Rerum novarum. És un document clau per entendre aquesta nova realitat actual que ja està entre nosaltres. Està a punt la signatura, i aquest cap de setmana crec que la podrem llegir.

“Lleó XIV ens diu que la vida no es pot quantificar, que no és l’acumulació de dades, sinó una voluntat, amb capacitat d’estimar”

Quines qüestions abordarà?

És un document que planteja que la intel·ligència artificial posa en qüestió la mateixa condició de l’ésser humà. És a dir, ja no estem parlant que una màquina pot ajudar un ésser humà, sinó que pot substituir-lo, pot falsificar la seva identitat, la seva veu… El Sant Pare ens recorda que només l’ésser humà, amb les seves limitacions, amb la seva capacitat de sentir, és allò que el fa humà. I, per tant, diu que la vida no es pot quantificar, que no és l’acumulació de dades, sinó una voluntat, amb capacitat d’estimar.

Lleó utilitza la metàfora de sant Agustí, que diu que “només un cor pot parlar a un altre cor”, i, per tant, apunta que recuperem la nostra humanitat, que intentem retrobar la conversa personal, i que no oblidem que són màquines que nosaltres hem creat i que, per tant, les hem de limitar.

Com ha estat la gestació i el procés d’elaboració de l’encíclica? 

El Sant Pare ja tenia al cap aquest tema quan era prior general de l’orde de sant Agustí, i en algunes cartes que va adreçar als agustins de tot el món, i en alguns capítols generals, ja parlava de la intel·ligència artificial. Recordem que ell és teòleg, però també és matemàtic, i ve d’un país, els Estats Units, que té Silicon Valley, el principal centre tecnològic d’IA.

Sempre ha tingut com a prioritat aquest tema, com també va fer el papa Francesc en l’etapa final del seu pontificat, quan va veure que passàvem d’una intel·ligència artificial limitada a una de generativa, amb capacitat de crear imatges i de falsificar la realitat. El Papa ha vist que aquest és el principal repte antropològic que tenim a l’actualitat. Lleó XIII va veure un home al servei de la màquina com el principal repte fonamental, i ara Lleó XIV veu com aquesta màquina pot posar l’home a la seva disposició, i fins i tot substituir-lo.

Com dius, el papa Lleó XIV és teòleg i matemàtic, i des del minut zero ha tingut molt d’interès a reflexionar sobre la IA. Quina és la importància que l’Església abordi aquesta qüestió en primera persona i de forma directa?

És fonamental. L’Església sempre és profètica. El marc de regulació fins ara era molt tecnològic, regulatiu, econòmic, però el Sant Pare el que fa és dir que fa falta un corpus de valors morals que permeti regular de forma mundial tota la intel·ligència artificial; aquest és el gran buit que tenim.

És lícit que hi hagi un desenvolupament de la IA, però sempre dintre d’un marc regulatiu que tingui un substrat de valors. I, per al Papa, el marc fonamental és el concepte de persona i el concepte de veritat. No hem d’oblidar que la IA pot falsificar la pròpia realitat i pot substituir la pròpia persona.

“El Papa és dels Estats Units, i coneix perfectament el llenguatge pragmàtic i de quantificació econòmica d’aquestes tecnològiques”

Com serà rebuda l’encíclica per part dels governs i les tecnològiques?

Jo penso que bé, perquè Lleó XIV és una persona que té una capacitat per entendre el seu llenguatge. Ha estat a la cúria, ha estat al Perú, però és dels Estats Units, i coneix perfectament el llenguatge pragmàtic i de quantificació econòmica d’aquestes tecnològiques.

A l’encíclica, ell també denuncia que tot no es pot concentrar en unes poques companyies, les famoses cinc companyies que governen tota la IA al món; diu que això no pot ser. Serà ben rebuda perquè el que proposa no és res que ningú no hagi pensat; de fet, tots podem pensar que una màquina podria ser el nostre millor amic. Hi ha persones que es volen casar amb màquines… això és un artifici.

“Som un desig, no un algoritme”, ho va dir Lleó XIV ahir mateix a La Sapienza. Quina és la màxima preocupació a nivell ètic i moral per les conseqüències d’un mal ús de la IA?

Això és preciós, perquè recorda molt sant Agustí, que parteix d’aquesta idea de cultivar la interioritat. I el Sant Pare ho diu a l’encíclica, que hem de tornar a dins nostre, perquè només dins nostre trobarem les respostes veritables. El concepte de voluntat és clau: l’ésser humà respon a la crida. Sant Agustí va viure a la fi de l’Imperi romà, i Lleó sembla que viu també la fi de l’imperi americà.